Herència de la sang

Com és habitual en tot wester, hi ha aquí un halo de tristesa i melancolia, de pesar pel fet de viure i sobreviure en uns temps sense llei, injustos, on s’anhela una vida diferent o on d’altres s’acomoden dins d’aquesta llibertat que comporta el fet de ser ràpid i que els justifica.

El film Los hermanos Sisters és una pel·lícula edificada en l’herència del gènere, en el cine de l’oest més sobri, més realista i pur, on els camins es bifurquen per trobar-se de nou, per complir i fer el que s’ha de fer, o per reaccionar i fer un gir a la història gràcies a una lògica aclaparadora.

Dos germans assassins a sou, veritables malsons per aquells a qui persegueixen i hàbils amb les armes, presentats des del principi d’una manera esgarrifosa, van darrere d’un buscador d’or i d’un col·laborador que sembla que se l’ha jugat al Comodoro, una espècie de cap mafiós que governa i executa els seus designis encara que, en realitat, aquest sigui tan sols una excusa per desenvolupar una història que va molt més enllà, que posa èmfasi en els personatges i els modela i mostra des de la seua parcel·la més humana, amb profunditat, amb introspecció des de l’infern que habiten.

El francès Jacques Audiard humanitza aquests éssers, un d’ells amb els seus fantasmes interiors i traumes que l’han portat a convertir-se en un veritable pistoler, un tipus dur que sap molt bé on es referma la seua lleialtat sanguínia, amb tares tan profundes com els seus sentiments; i l’altre, que interioritza una bondat que no precedeix la seua fama de criminal, amb les seues ànsies, amb el seu ideal de vida allunyada de la sang i dels tirotejos, patint pel seu cavall, guardant com un tresor secret un xal d’una dona que seria el seu ideal de vida familiar.

A Los hermanos Sisters, entre aquests espais oberts en territoris que comencen a ser envaïts per l’acció de l’home anunciant ciutats sobre el fang i rius enterbolits, s’és testimoni d’una transformació, d’una profunda visió sobre el perseguit i el perseguidor, sobre el coneixement d’éssers que busquen la utopia d’un món millor quan aquest és encara incipient però ja seriosament danyat pels homes.

Cops d’humor entre la tragèdia, lleialtat sense límit i silencis que parlen per si sols en mirades amb intensitat penetrant gràcies a uns actors superlatius, que viuen i respiren cada moment, salvatges i humans, capaços de despertar menyspreu i, alhora, profunda comprensió. Los hermanos Sisters no és només una gran pel·lícula de gènere, és una gran pel·lícula en si mateixa.