Èpica i estètica

Un gran director sempre ressorgeix perquè el seu talent l’hi permet, i Zhang Yimou n’és un clar exemple. Si en la seua filmografia última semblava haver perdut el rumb, amb Sombra torna a orientar-se, a perfilar-se com un gran referent. El director de pel·lícules com Sorgo rojo, Vivir o La linterna roja, es mou amb mestria dins d’una història feudal, complexa entre intrigues palatines, traïcions, el recurs del doble, l’intercanvi entre personatges que promou l’eix vertebrador d’una trama èpica, en el qual el yin i el yan formen els pols que separen i al seu torn encaixen un argument que es repenja sobre manera en l’aspecte visual i en una extraordinària fotografia de Xiaoding Zhao, que desenvolupa tots els matisos del gris dins d’una pel·lícula d’un cromatisme excepcional, relliscant entre imatges reposades, contrastant amb altres de plenes d’acció, sang i mort.

Yimou mostra un tros de la Xina històrica i de llegenda humida, sota una persistent pluja, i aquest efecte forma una visió semblant a la tinta quan es barreja amb l’aigua, com si es tractés d’un exquisit experiment que degrada el color a favor d’una insòlita creativitat.

I en aquest estat Yimou ens sorprèn amb coreografies impossibles de lluita de gran bellesa i amb invents sorprenents, com aquests elaborats para-sols formats per dagues que serveixen per a tot, com a armes letals o com a recurs per avançar entre l’enemic.

Yimou aconsegueix amb Sombra aquells moments d’estètica interior i intimista perfeccionista en decorats i detalls, així com els que tenen el pols de l’epopeia, del sacrifici, dels herois perduts, d’un cine amb segell propi.