SEGRE
La criada i l’amor

La criada i l’amorSEGRE

Creat:

Actualitzat:

SEÑOR

Cine: Screenbox Funatic.


País: Índia, 2018.

Dir.: Rohena Gera.

Int.: Tilotama Shome, Vivek Gomber, Geetanjali Kulkarni.

★★★
Del cine que es produeix a l’Índia, el més conegut és el que des de fa dècades fabrica Bollywood, una poderosa indústria que mou més negoci que qualsevol altra al món a base d’arguments dramàtics amanits amb passió amorosa i animades i vistoses coreografies.

Però l’Índia té com a gran referent un dels realitzadors més importants de la història del cine, Satyajit Ray que, amb la Trilogía de Apu, rodada a mitjans dels anys cinquanta, esdevé un referent inqüestionable, veritables obres mestres que formen part de la columna vertebral del setè art.

I a finals dels anys noranta i principis d’aquest segle, la cineasta Mira Nair, amb títols com Salaam Bombay o Les noces del monsó, va aconseguir que els grans festivals internacionals reconeguessin un cine que ha anat evolucionant més enllà d’aquest fenomen.

I en aquesta tessitura van apareixent títols petits, amb vocació humil, originaris d’aquest país que, sense fer soroll, s’obren a l’espectador des d’una aparent simplicitat argumental, però que amaguen prou plecs com per interessar. A Señor no hi ha ostentacions de moviments de càmera; utilitza el pla contraplà per obrir un diàleg en ocasions silenciós entre una criada i el seu senyor, un joc de mirades còmplices entre dos éssers diametralment oposats segons l’escala social índia, una dona viuda de l’àmbit rural, que treballa, paga els estudis de la seua germana i vetlla per un home en permanent crisi per un desengany amorós. Hi ha ambigüitat entre els dos personatges, ja que hi ha pulsacions sentimentals difícilment controlables, fins i tot en algun moment que voregen el que podria convertir-se en una pel·lícula amb ànima de culebró encara que, per sort, aquestes capes de les quals es va desposseint la història porten a construir alguna cosa molt més afectada, com és aquesta diferència entre les classes socials, entre el perill d’enamorar-se de les dos parts, davant de l’amenaça que suposa en la criada la seua pròpia família i el rebuig per part de la classe acabalada que mai acceptaria una relació així.

Per tant, Señor ens trasllada al cor de Bombai, als desitjos d’una dona que somia entre teles i costures com un futur que l’empeny cap endavant a conèixer racons exòtics entre carrers bulliciosos, però molt més, en un espai tancat com és la casa en què habita i serveix. Señor és un treball efectiu, marcant éssers invisibles davant la desídia d’altres.

Al final, aquest buscat romanticisme domina davant de l’arcaisme. Això és el que més valor dóna a aquesta pel·lícula.

tracking