Territoris emocionals

La mirada de la realitzadora catalana Neus Ballús és la de la vida que passa, la dels petits moments que formen la realitat filmada sense trastocar-la, sense alterar-la, atorgant als personatges naturalitat i espontaneïtat, sempre respectant l’espai que ocupen, com un testimoni mut que els acompanya, tan sols captats per una càmera que els mira i mostra els seus pensaments encara que s’estiguin en silenci. Això és un aspecte que admirem en el seu primer treball, La plaga, acompanyant éssers anònims entranyables i savis des de la seua pròpia senzillesa. Amb El viatge de la Marta, la cineasta ens mostra un pare i els seus dos fills adolescents en un viatge turístic a un

resort senegalès, unes vacances amb tots els tòpics d’aquells dies en un país en què es participa en festes folklòriques i visites programades gravades en vídeo per mostrar-les a la tornada com a souvenir exòtic. Utilitzant una cosa tan senzilla amb caire documentalista que domina, Ballús interioritza en el que sent la Marta, una jove a punt de complir 18 anys que mira de manera diferent les coses, que desitja conèixer la gent sense disfresses, que manté una relació distant amb el seu pare, que compromet els seus sentiments des de la innocència i la ingenuïtat, que pateix una etapa d’aprenentatge que fa mal, perquè quan s’és jove, en ocasions la vida fa mal. Amb una actriu novella però que es revela com a molt autèntica, una Elena Andrada que desprèn franquesa, acompanyada per un Sergi López sempre de carn i ossos, creïble i competent, El viatge de la Marta deixa que les coses flueixin i succeeixin per si mateixes en moments d’exploració interior, tant dels territoris aliens com dels propis.