El sol entre el diluvi

Mentre se celebren cimeres sobre el canvi climàtic en les quals gairebé res no prospera i poderosos països miren cap a un altre costat i el cine, a través de documentals que encongeixen l’ànima així com llargmetratges de ficció que tenen més voluntat comercial que d’una altra cosa, el japonès Makoto Shinkai –que amb pel·lícules com El jardín de las palabras o Your name s’ha convertit en tot un referent de l’Anime–, a través d’una bonica metàfora que uneix dos mons, l’empiri i el terrenal, adverteix d’una catàstrofe més que propera a través de dos personatges adolescents, Hotaka, un jove que fuig de l’illa on habita per conèixer Tòquio, i Akina, una jove amb qualitats divines capaç de fer sortir el sol esporàdicament en una ciutat en la qual la pluja és permanent i on a l’estiu pot nevar; en l’amenaça que ja no hi ha marxa enrere i tot serà inundació. Davant d’aquesta perspectiva, el realitzador avalat per una música que acompanya a la perfecció de Radwimps i d’una extraordinària exposició d’una ciutat humida i treballada amb tant de detallisme que impressiona per la mestria que evidencia, transcorre una història amb enorme lirisme, encara que les aventures del noi en les seues penoses experiències en aquesta ciutat amb senyals apocalíptics i la voluntat de sacrifici de la noia que fa feliç la gent destapant un cel gris hagin de contrarestar-se amb la presència d’ànimes bondadoses i moments sensibles. Vocació ecologista entre la fantasia i la realitat, una mirada al món juvenil i a les seues problemàtiques amb el món adult i riquesa visual permanent, El tiempo contigo és un cant a l’amistat en un amenaçador clima canviant.