Traient pit

Estem acostumats que en aquest festival llueixin jazzmen de nivell mitjà-alt. Quan es tracta de músics o cantants contrastats, el més lògic és que els resultats de les seues presentacions musicals siguin satisfactoris i deixin l’afició jazzística local amb el millor dels sabors de boca possibles. En aquells casos en què es tracta de promeses, gent amb talent innegable però que potser es trobin encara en un estadi d’evolució i poliment, el saldo pot ser més incert, encara que el fet que hagin estat seleccionats per Quadrant per participar aquí ens hauria de garantir un bon gaudi. El que és també indubtable és que aquest esdeveniment ens ha servit any rere any per descobrir gent boníssima i que, gairebé sense excepció, cada edició amaga el que popularment denominem “el tapat”. Doncs en aquesta del 2016 també en tenim un que es diu Óscar Latorre i que ha mamat jazz al costat de prestigiosos professors com David Pastor, Jorge Pardo o Matthew Simon. Dotat d’una tècnica envejable i d’un so propi, dolç, subtil i molt elegant, Latorre se’ns va revelar com un tipus més madur del que el seu DNI sembla indicar. La nostra felicitat va ser total ja que va estar flanquejat per un trio magnífic de formidables estilistes dels seus respectius instruments com són Toni Saigi al piano i Pedro Campos al contrabaix i, sobretot, el bateria de Tàrrega Roger Gutiérrez, un artista que ens té absolutament enlluernats des que el vam descobrir ja fa uns quants anys. El repertori, un ram de composicions pròpies que veurà la llum en un disc ben aviat i que ens va convèncer que en aquesta faceta també pot treure pit aquest gran trompetista.