Nit màgica

Estic assegut davant el meu ordinador provant d’escriure unes línies sobre l’actuació de Benny Golson al Jazz Tardor i encara estic flotant en el núvol d’excitació que em va produir l’espectacle d’aquest saxofonista de Philadelphia, llegenda viva de la història del jazz. Parlant d’història... Giro el meu cap i a la dreta de la taula m’aturo un instant a contemplar, una vegada més, no me’n cansaré mai, aquesta famosa fotografia d’Art Kane, titulada A Great Day in Harlem o Jazz Portrait Harlem 1958, per a la qual van posar davant el 17 Est del carrer 126, entre les avingudes Cinquena i Madison de Nova York, 57 de les personalitats jazzístiques més importants d’aquell moment. S’hi poden rastrejar noms gloriosos com Count Basie, Art Blakey, Roy Eldridge, Dizzy Gillespie, Pee Wee Russell, Coleman Hawkins, Art Farmer, Gerry Mullingan, Charles Mingus, Hank Jones, Jimmy Rushing, Thelonious Monk, Horace Silver, Lester Young, Gene Krupa, Sonny Rollins i... Sí, entre ells també Benny Golson, prova palpable que aquest entranyable padrí ha estat i encara és, per fortuna, un colós del gènere musical més genuïnament americà. Amb 88 anys i un estat de forma físic i mental dignes de nota, un Golson secundat amb brillantor per Ignasi González, Jo Krause i Joan Monné, ens va regalar la seua bonica i agradable mestria instrumental a més de seduir-nos amb records de la seua excepcional trajectòria. Com el cas del malaguanyat trompetista Clifford Brown a qui va dedicar el seu immortal I Remember Clifford, punt culminant d’una nit, màgica entre les nits, que mai no podrem agrair prou a Mr. Jové, el seu principal instigador.