Cos i ment

JAZZ Intèrprets: Zuperoctave. Sala: Cafè del Teatre. Festival Jazz Tardor 2018. Data: 17 de novembre. ★★★★✩

El jazz elèctric és el que pot resultar més complicat d’assimilar per al públic més ortodox del gènere. Bé és veritat, no obstant, que des que en el canvi de dècada dels anys 60 als 70 i en tot el que va venir a continuació, van començar a sorgir tota classe de formacions i solistes que van treballar, sobretot, provant d’experimentar a través d’una recerca permanent de nous territoris sonors. Gent sempre molt virtuosa tècnicament amb els seus instruments o amb la veu, i que a més no es van tallar a l’hora de maridar-se amb altres estils, des del flamenc al rock, passant per la clàssica, el blues o les anomenades músiques del món. La formació d’aquest Jazz Tardor que més s’identifica amb això podria ser aquest trio amb nom de ciència-ficció que encapçala el brillantíssim guitarrista Gilad Hekselman. Aquest encara jove músic israelià assentat a Nova York compta amb una brillant trajectòria tant a nom seu, fins a mitja dotzena de registres propis, i més del doble com a sideman o col·laborant amb gent diversa. A bord d’aquest espectacular Zuperoctave, que completen el teclista Aaron Parks i el drummer Kendrick Scott, van desgranar Ask for Chaos, última entrega del sis cordes hebreu, en una línia al John Scofield disposada per extreure dels seus instruments sonoritats impossibles. La compenetració entre els tres es va demostrar impecable i compacta, i van aconseguir que aquest jazz –repeteixo– que no és el més fàcil del món per a espectadors neòfits, agradés i molt al públic que gairebé va omplir el local. La sensació de benestar que ens van produir va ser d’aquelles que triguen temps a abandonar-nos del cos o de la ment.