Dolçor i tremp

La cita anual del Jazz amb la Universitat de Lleida s’ha saldat de nou amb èxit rotund; la sala d’actes del Rectorat plena a vessar i gairebé dos hores de jazz de primera categoria que va sonar com mai en aquest marc incomparable. Els aficionats jazzístics més veterans recorden que a començaments de la dècada dels 80 el californià Dan Barrett va venir a actuar entre nosaltres per primera vegada, així que han passat gairebé quaranta anys fins a la seua segona visita a Lleida i l’artista, força novell llavors, ha tornat amb un pòsit de maduresa remarcable. Fent gala durant tot el xou d’una tècnica interpretativa meravellosa, plena de dolçor i tremp, Barrett va treure del seu trombó de vares frasejos i melodies que van deixar tothom amb la boca oberta.

En el cas dels seus contertulians musicals, el quartet format pel saxofonista valencià Enric Piedro, el bateria gal Guillaume Nouaux, el pianista britànic Richard Busiakiewicz i la contrabaixista i cantant australiana Nicky Parrot, és a dir, estilistes procedents de països dispars, la conjunció i compenetració dels quals, tanmateix, va ser absoluta i, quan del que es va tractar va ser de donar curs a habilitats individuals de cada un, els resultats pràctics respectius van assolir una gran altura artística.

Val a destacar, especialment, el paper de Parrot, que, a part d’un gran contrabaixista, va intervenir com a solista vocal demostrant el seu talent. Igual que el repertori escollit per a l’ocasió, a base d’estàndards, que també va agradar moltíssim, concloent l’esdeveniment amb tots els espectadors de peu i aclamant el combo jazzístic en agraïment a la seua entrega i entusiasme innegables.