Valents!!

Brighton 64, la llegendària banda barcelonina fundada fa gairebé quaranta anys pels germans Albert i Ricky Gil, ha deixat per a la posteritat algunes de les millors pàgines del pop rock d’ascendència i inspiració sixties. I és que tants anys de carretera i enregistraments, incessants reencarnacions i reinvencions, junts, o en divergència (Brigatones, Matamala, Top Models, Chest o les etapes diverses dels mateixos Brighton), han donat lloc a un fabulós patrimoni en forma de cançons que resisteixen, i de quina manera, al pas del temps. En aquesta tercera edat del grup de màxima maduresa, iniciada a cavall de la primera i segona dècades del segle XXI, aquests músics d’honestedat i decisió infrangibles han posat en circulació quatre long plays majúsculs, defensats en directe amb la passió i ràbia que sempre els ha caracteritzat.

Així mateix, han mantingut una sincera fidelitat a Lleida i al seu grapat d’entusiàstics militants mod, guanyant-se amb gent d’aquí estretes amistats personals i fins i tot una relació professional amb la nostra més coneguda editorial. En la seua última visita a Ponent van presentar Como debe ser, el seu més recent i combatiu àlbum, la mar d’apropiat per als anys convulsos que arrosseguem i sobre els quals, valents on n’hi hagi, han optat per dir la seua i no amagar el cap com molts estruços musicals instal·lats en l’equidistància.

Vam poder disfrutar de la seua interessant mixtura musical, alquímia feridora de protesta intel·ligent i aguts guitarrassos rock & roll, assortint d’alegria el nostre esperit i reconfortant-nos el cos davant de les coses bones o dolentes que puguin arribar. Superbs, com de costum.