x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

CRÍTICADEMÚSICA
  • JOSEP GRAU

El cel de Beethoven

Actualitzada 17/02/2020 a les 09:41
El cel de Beethoven

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© El cel de Beethoven

PERE FRANCESCH/ACN
BEETHOVEN. SIMFONIES 6 I 7.
Director: John Eliot Gardiner.
Auditori: Palau de la Música Catalana. Barcelona.
Data: 13-2-2020.
★★★★★

Gardiner t’ofereix un Beethoven rabiós. Salvatge. Furiós. La seua radicalitat va generar dubtes dijous al Palau en l’inici de la Sisena Simfonia. Trobaves a faltar substància en les fustes. Els instruments històrics sostenen malament el so, i això limita el fraseig. Els dubtes van desaparèixer en el moviment de la tempesta, amb un atreviment insòlit en percussió i metalls. El que vam veure a partir d’aquí és difícil de creure. La versió de la Setena Simfonia ja forma part de la història de la música. Sobretot a partir de l’estrambòtica coda del primer moviment, construïda amb un ostinato de violoncels i contrabaixos que va fer dir a Carl Maria von Weber que Beethoven estava llest per ingressar en un manicomi –i ell ho estava per visitar l’otorinolaringòleg–. El segon moviment va deixar clar que ens equivocàvem amb les fustes (inoblidables fagots i clarinets; no tant flautes i oboès). Beethoven finalitza aquest moviment de forma sobtada, com si es cansés d’estar al cel i digués “ara me’n vaig a l’infern”. El final va ser ferotge. L’orquestra de Gardiner és petita (12 primers violins i 10 segons), però treu un volum brutal. Per què? Per una delicada direcció. Una orquestra petita que fa tutti afinats i ataca com un bloc els forte subito i els piano subito projecta més so que una de gran que no ho faci. Amb aquestes armes va construir una lliçó d’histrionisme sota control. Com sessions histèriques del parlament de Westminster traduïdes en una simfonia. Una festa satànica. Una hipèrbole estrafolària. Una orgia de Bacus que ens va emborratxar d’eufòria i ens va fer sortir del Palau amb ganes d’alliberar la Polònia envaïda per Woody Allen després d’escoltar Wagner.

Aquesta bogeria només és possible perquè Gardiner no té res a perdre. Si ho fes un jove el matarien, però a aquest vell savi no se’l pot anar a veure amb l’escopeta carregada. L’escoltem, l’ovacionem i ens emportem a casa un secret que mai explicarem perquè ningú ens creuria.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre