A part de la resta

Array

Comentant amb uns amics al final de l’esdeveniment –com un servidor, veterans seguidors del trio indie barceloní– alguns aspectes del concert, vam coincidir en diverses qüestions.

La primera, el força deficient so del concert, imputable a la poca idoneïtat de l’espai i la carpa, que poc o gens ajuda a millorar el tema. La segona, la constatació del fet que el públic que va anar al Biloba, molt mainstream en el seu conjunt, poc o gens té a veure amb el que fa quinze o vint anys va descobrir aquells Sidonie més underground, que van començar a omplir els nostres clubs i sales més suburbials, i els espectacles dels quals, al marge del seu poder instrumental, cridaven l’atenció per la seua originalitat i aquell component irreverent i provocatiu que desprenien.

.

Ara, amb molta experiència a sobre, una col·lecció imponent d’àlbums i un públic més intergeneracional i variat que el d’antany, continuen obsequiant-nos amb magnífics espectacles en els quals el seu fantàstic treball compositiu i interpretatiu ha aconseguit encimbellar-los com una de les bandes referencials de l’actual panorama musical espanyol.

Com sempre, donant-ho tot i suant al màxim la cansalada, Marc, Jess i Axel ens van regalar un xou modèlic molt en el seu estil, en el qual van barrejar, al costat d’alguns dels seus hits més celebrats, algunes peces provinents d’El Regreso de Abba, aquest projecte excels compost pel long play i la novel·la homònims que ha col·locat el grup en una altra dimensió del negoci musical.A part de la menció al mal so, ja ressenyat, i l’espectacle de les persones presents a la zona vip davant de l’escenari, que va deixar molt a desitjar, l’estona que vam passar, tanmateix, va ser tan divertida com excitant, mostrant ben clar que Sidonie són, i per a bé, un grup completament a part de la resta del seu segment artístic.