Simbiosi musical admirable

BALLET, MÚSICA CLÀSSICA

Array No vull passar pel que no soc. Ni soc especialista en ballet ni tampoc un gran entès en música clàssica, més enllà de saber apreciar i disfrutar del treball artístic en una bona actuació de ballarins o d’una orquestra més o menys reputada executant tal o tal peça del repertori d’algun dels compositors majúsculs que tots, amb certa sensibilitat, tenim al cap. Això sí, del que sí que em considero capaç és de valorar una proposta de manera global, sabent ressaltar la bona conjunció i harmonia dels seus elements, el ritme escènic assolit i, en el millor dels casos, si tot plegat aconsegueix causar certa o –potser– molta emoció en l’espectador que assisteix a la sessió en viu que s’ha posat a la seua disposició.

En el cas de l’espectacle Dancing Vivaldi, un muntatge que, ens sembla, observa no poca complexitat –unint el cor de l’Orfeó Lleidatà, l’Orquestra Simfònica Victoria de los Ángeles i el PAR (Programa d’Alt Rendiment per a Joves Ballarins que impulsa la Factoria Cultural de Terrassa)–, per brindar una peça que compleix de sobres qualsevol expectativa a priori. Aprofitant l’efecte motivador i agradable que la música barroca sol produir en el públic (peces d’Antonio Vivaldi, Johann Sebastian Bach i Henry Purcell, en aquest cas), va ser interpretada de forma delicada per l’OSVA, dirigida per Pedro Pardo, ajudant a catalitzar de la millor manera possible el treball, així mateix brillant, del cor i del grup de joves ballarines i ballarins del PAR, coreografiats per Rodolfo Castellanos, reconegut ballarí i coreògraf cubà, i pel nord-americà Jamal Callander, prestigiós professional ballarí també. En resum, una simbiosi musical més que ressenyable en la qual les coreografies executades dins d’un llenguatge modern van casar perfectament tant amb la música escollida com amb el bellíssim contrapunt del cor, lluint tots a molt bona altura.