SEGRE
The Black Art Jazz Collective, al Saló d’Actes de la UdL.

The Black Art Jazz Collective, al Saló d’Actes de la UdL.J.C.

Creat:

Actualitzat:

JAZZ

Int: The Black Art

Jazz Collective.

Certamen: Festival Jazz Tardor

Lloc: Universitat de Lleida

Data: 14 de novembre

★★★★★
Array Començaré citant els noms dels cinc supermúsics que formen The Black Art Jazz Collective. A saber, la secció de metalls composta pel saxo de Wayne Escoffery, el trompetista Jeremy Pelt i James Burton III, al trombó, i la base rítmica protagonitzada pel pianista Víctor Gould, Jasen Weaver al contrabaix i el drummer Mark Whitfield, tots ells potents intèrprets capaços d’elevar als altars aquest enorme hard bop seu que no deixa ningú indiferent. La veritat és que hi havia molta expectació i el públic va omplir pràcticament la platea del Saló d’Actes de la Universitat de Lleida i com que l’espectacle va tenir tanta qualitat i altura, els comentaris a la sortida van ser, per descomptat, entusiàstics.

L’àlbum que portaven sota el braç, Ascension (2020), gravat durant la pandèmia, denota en la seua escolta les ganes enormes que tenien, aquells mesos de confinament sense poder actuar en viu, de donar el millor de si mateixos instrumentalment i un fenomenal savoir faire compositiu amb peces gairebé totes pròpies i de gran rellevància musical. Així aquest primer viatge a Europa els ha motivat tant i tantes ganes tenien de tocar davant d’espectadors, que les seues presentacions en aquesta gira estan sent realment fantàstiques. Amics gallecs o de Badajoz, per exemple, que van tenir ocasió d’escoltar-los poc abans de venir a Lleida, ja ens van advertir que la trobada amb ells seria espectacular, com així ha estat, en efecte.

El seu xou va portar fins aquí un so de reminiscències anyenques però que sonava bellament contemporani, tanmateix, tant pels solos de cada músic com per les intervencions a base de diferents combinacions entre ells, que van ser magnífics i ens van portar al pensament autèntics monstres del gènere com Miles Davis, John Coltrane, Herbie Hancock o Wayne Shorter, que tant els inspiren. La tensió ambiental en positiu va ser tal que els assistents no vam parar d’ovacionar totes les seues interpretacions, durant i al final de cadascuna. IM-PRES-SIO-NANTS!

tracking