Sweet Baby James

CANÇÓ D’AUTOR

La prolixa nòmina de songwriters anglosaxons cap a finals dels anys seixanta i durant tota la dels setanta ha estat per a un servidor font de plaer musical infinit, molts dels seus treballs discogràfics es compten entre el millor de la meua preuada col·lecció musical particular. Sens dubte, són molts d’ells magnífiques mostres de talent melòdic i, malgrat, probablement, milers les escoltes gratificants que m’han brindat, mai no m’han avorrit ni cansat, sinó al contrari. Al costat de Paul Simon, Cat Stevens, Dan Fogelberg, Nick Drake o Graham Nash, alguns dels meus cantautors més estimats, hi ha també James Taylor, un tipus a qui vaig arribar sent molt adolescent i per influència de la meua germana gran, que era grandíssima fan seua.

El cas és que la discografia del bostonià em ve acompanyant des d’aleshores omplint molts moments alegres o tristos de la meua vida ja que, entre les seues meravelloses composicions i dolça manera d’interpretar, podem trobar temàtiques de molt variat encuny, a més de ritmes i entonacions diverses, útils per a tots els estats emocionals possibles. Ja vaig tenir l’ocasió feliç d’anar a veure’l quan va visitar el Festival de Cap Roig, així que, mentre segueixi en tan bon estat artístic i al meu abast, penso repetir les vegades que sigui. En un Palau sold out, amb veu perfecta, el seu característic i brillant picking de guitarra i acompanyat d’una banda magnífica, Taylor ens va regalar un espectacle modèlic en dos sets de cinquanta-cinc minuts cada un, en què van sonar TOTS els seus grans èxits juntament amb gemmes fosques encara que no menors en qualitat i, com a gran sorpresa, la presència virtual de la gran Joni Mitchell, en altre temps nòvia seua, interpretant harmonies en un dels temes.

Boniquíssim.