Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

CRÒNICA POLÍTICA
  • Manuel Campo Vidal
periodista

Contrarellotge desesperada per evitar les urnes

Actualitzada 14/10/2016 a les 10:57
Contrarellotge desesperada per evitar les urnes

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Contrarellotge desesperada per evitar les urnes

A l’octubre no hi ha Vuelta a Espanya però es correrà la més emocionant contrarellotge política que es recorda. Si fa dos dissabtes el PSOE va oferir un penós drama familiar en directe, ara toca córrer. Recuperant l’alè, cal convocar un nou Comitè Federal –allò de consultar la militància queda arxivat de moment– i decidir l’abstenció a la investidura de Rajoy per acabar amb gairebé un any sense govern. El país ja no aguanta més. Les dates són de vertigen amb el 31 com a data màxima per investir president; reunió del Federal el diumenge 23; dilluns i dimarts per a consultes del Rei, investidura de dimecres a divendres, o a dissabte, i només quedaria diumenge com a matalàs. O sigui, a la catalana, que van elegir Carles Puigdemont a poques hores d’expirar el termini.

Que ni el Rei ni Rajoy no es posin malalts aquells dies perquè aniríem a terceres eleccions al desembre. I allà acabarem sense remei si el Comitè Federal del PSOE en aquestes dos setmanes vinents no es passa majoritàriament a l’abstenció en una brusca maniobra en la qual poden sortir disparats bastants dirigents i més militants per la finestreta de l’autobús.

Perquè això no arribi a bon final, perquè la contrarellotge fracassi, hi ha personal posant vidres trencats a la carretera. D’entrada, l’aparell del Partit Popular, que no oculta el seu desig d’anar a terceres eleccions per atansar-se a la majoria absoluta i esclafar el PSOE, malferit en aquest xoc. L’argument és posar condicions als socialistes –no n’hi ha prou amb l’abstenció, sinó que han de jurar l’aprovació dels Pressupostos i el que se’ls posi al davant– per humiliar-los tot el possible. Això incendia els partidaris de Pedro Sánchez, que es reafirmen en el seu “no és no”. Rajoy, més assenyat que la seua gent, no posa condicions.

Al costat de l’aparell popular, en coincidència d’interessos tàctics, Pablo Iglesias, autoproclamat ja líder de l’oposició, insta els diputats del PSOE a trencar la disciplina de vot. Llenya al foc, tanta com es pugui, perquè així el fum tapa els problemes interns: els del PP perquè és al banc de la trama corrupta del cas Gürtel i té molts exalts càrrecs en el judici de les targetes black. I Podem perquè està entaulant una ferotge batalla a Madrid per al control de l’organització entre Pablo Iglesias i Iñigo Errejón mitjançant candidats interposats. Iglesias compta només amb les dos federacions castellanes i aragonesa, amb problemes seriosos en les altres. Des de València, Mònica Oltra, de Compromís, li ha dit en públic que va ser un error no donar suport a Pedro Sánchez després del seu pacte amb Ciutadans per així allunyar un govern conservador. I li etziba que res de trencar els governs autonòmics de coalició amb el PSOE encara que s’abstingui en la investidura de Rajoy.

Certament, Pablo no passa pels seus millors dies i se’l veu alterat. “Ja ha comprès que després de la que ha contribuït a muntar –estima Albert Rivera–, mai serà president del Govern, tret que guanyi per majoria absoluta.”

Mentrestant, van coneixent-se cròniques emocionals del que va ser el Comitè Federal del PSOE, que si des de fora va esgarrifar, des de dins va enfonsar en la misèria dotzenes i dotzenes de dirigents. “Mai havia vist plorar tants adults, ni en un enterrament. Allò va ser un despropòsit i el que es va poder resoldre al matí, perquè sabíem com havia d’acabar, es va allargar sense sentit fins a la nit”, confessa un dirigent molt afectat per les escenes viscudes.

Ara toca recompondre i no afusellar. Mentre Pedro

Sánchez

ha viatjat als Estats Units, es demana a Antonio Hernando, Óscar López, Patxi López i altres dirigents de l’executiva dissolta que continuïn en les seues responsabilitats. En el fragor de la batalla, Patxi va arribar a dir: “Prefereixo perdre que trencar el PSOE. Fa quaranta anys que sóc en aquest partit i no vull veure-ho, això.”

Per si les terceres eleccions són inevitables, Susana, que és la que mana i sap que també ha sortit perjudicada del conflicte, té un pla B: presentar un independent com a candidat. Ningú millor que el professor Ángel Gabilondo. Si es deixa, esclar.

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre