SEGRE

CRÒNICA POLÍTICA

El guerrisme (sense Guerra) va dirigir Sánchez

PERIODISTA

El guerrisme (sense Guerra) va dirigir Sánchez

El guerrisme (sense Guerra) va dirigir SánchezSEGRE

Creat:

Actualitzat:

El misteri de qui va dirigir l’eficaç campanya de Pedro Sánchez a les primàries del PSOE, tombant la coalició entre aparell i “vaques sagrades del partit” que patrocinava Susana Díaz, ja està aclarit: veterans guerristes, però sense Alfonso Guerra, aquesta vegada, es van ocupar discretament de donar contingut i d’aportar estratègia a un candidat que “estava arrasat”, després del penós Comitè Federal de l’1 d’octubre. “Ens vam reunir amb ell i no va ocultar la seua solitud, ni la seua falta de recursos materials: no tenia despatx i treballava a la taula del menjador de casa”, diu un dels assistents. Allà hi havia José Félix Tezanos, José María Calviño, Manuel Escudero, Isaura Leal i d’altres. Per sort per a Sánchez, alguns col·laboradors d’antany l’havien abandonat per provar de salvar-se amb altres candidats.

Estava aquell grup de veterans inclinat a donar-li suport, sempre que es deixés dirigir, però faltava el vistiplau del seu líder històric, Alfonso Guerra. Va ser en un dinar al gener, quan l’hi van plantejar, i, segons la font, “Alfonso mantenia que la lluita entre Susana i Pedro havia portat el partit al caire de l’abisme, per la qual cosa calia buscar una tercera persona”. Disposats a considerar-ho, la proposta alternativa els va decebre. Es tractava de Javier Fernández, i el van rebutjar a l’estimar que no estava actuant amb neutralitat des de la Gestora. Va ser la primera vegada en més de trenta anys que els fidels col·laboradors d’Alfonso Guerra van volar sols, tot i que sense trencar la seua relació personal amb ell.

El resultat ja es coneix: van omplir de contingut i d’estratègia la campanya de Pedro i, potser sense pretendre-ho, van confondre l’adversari: l’equip assessor de Susana va interpretar que si Guerra li donava suport a ella, els seus fidels seguidors de tota la vida, també. I no era així. Experts com eren, bregats en la fontaneria d’altura, van dissenyar diverses capes geològiques de la campanya, distingint les ciutats que havia d’atendre Pedro i les que van conrear amb gran èxit els diputats que l’acompanyaven, Ábalos, Odón Elorza, Adriana Lastra, Susana Sumelzo i Margarita Robles, principalment. I van provocar la badada aliena al filtrar que aspiraven a reunir 25.000 avals. Quan els van presentar, finalment, els susanistes van empal·lidir: eren més de 50.000 i ja no hi havia temps per reaccionar.

En paral·lel, en la batalla de les xarxes socials, el sanchisme va apallissar el susanisme. Els dirigents guerristes posaven contingut i estratègia, però la mobilització digital la pilotava José Antonio Salas, l’alcalde de Jun, que tampoc va valorar en la seua justa mesura l’anquilosat entorn de la candidata. Se’ls va advertir de les seues capacitats i del maneig de tecnologies experimentals, que li permetien analitzar i anticipar moviments populars a partir de l’escolta de la xarxa. Jun, una localitat de quatre mil habitants a Granada, és un laboratori per a Twitter i per al MIT (Massachusetts Institute of Technology). Però els col·laboradors de Susana no van saber entendre-ho i ho van titllar de “friqui”, sense més ni més. Quan ha transcendit que Jack Dorsey, el fundador de Twitter, va visitar personalment l’alcalde de Jun al seu despatx, el 23 de juny, per convidar-lo a fer una conferència al seu quarter general a San Francisco, alguns dels incrèduls han comprès l’error de percepció. Els encara escèptics poden entrar en el compte del mític empresari, @jack, seguit per més de quatre milions de tuitaires, i llegir: “Gràcies Alcalde @joseantoniojun. Estem esperant rebre’l a San Francisco! #JunEnamora.” Pedro Sánchez, més llest, l’ha incorporat a la seua executiva, a la secretaria de Dinamització.

Així va guanyar Sánchez. El van convertir en víctima i, a sobre, li van donar temps. El seu mèrit va ser elegir bé els aliats. Una altra cosa és que ara encerti en les seues decisions des de la secretaria general. Les primeres batzegades, a propòsit del CETA, han desconcertat. Disposa d’un relatiu capital de confiança que haurà d’administrar. Tasca difícil. Veurem.

tracking