SEGRE

CRÒNICA POLÍTICA

ETA només diu que es dissol

Periodista

ETA només diu que es dissol

ETA només diu que es dissolSEGRE

Creat:

Actualitzat:

La notícia somiada per transmetre per dos generacions de periodistes per fi va arribar: ETA S’HA ACABAT. Qualsevol informador confessava que era la notícia que aspirava a donar, com per a qualsevol ministre de l’Interior era l’assoliment ideal a aconseguir. Una tesina de periodisme podria escriure’s amb la riquesa i l’enginy dels titulars elegits ara per comunicar-la: “ETA es dissol” ha estat el més compartit.

En el seu dia, quan es va anunciar l’alto el foc, es va titular amb paraules d’Antonio Basagoiti: “ETA abaixa la persiana”, amb referència subliminar al negoci muntat. Una cosa és abaixar la persiana i una altra que cessi l’activitat. Ara sembla que arriben les dos però, molt previngut, el Correo de Bilbao titula així: “ETA diu que es dissol”. Són massa anys d’enterraments i de notícies falses. Però falta demanar perdó a les víctimes i no només pels assassinats “per error”, com es va fer. I cal dir a les famílies de les víctimes, i tots als que tant van patir, que no s’admetrà girar full com si res, o poc, hagués succeït. “Franco i Carrero van morir convençuts que allò d’ETA ho arreglava una parella de la Guàrdia Civil”, ens va confiar en el seu dia el llegendari tinent general Gutiérrez Mellado. L’afirmació prova que Carrero va subestimar aquell grup i que Franco no va creure que Carrero el matés ETA, o només ETA. Escortes supervivents de Carrero ens van explicar com menyspreava el perill. La mateixa rutina diària, armes d’inferior potència que feien anar els comandos i zero informació antiterrorista. Només s’ocupaven d’estudiants, comunistes i obrers. Cert és que aquell atemptat va generar tanta admiració entre una part de l’oposició que va tardar dècades a apaivagar-se, malgrat que ETA va matar sense pietat molt més en democràcia que en la dictadura. Parlar en un telenotícies de “l’organització terrorista ETA” generava un conflicte a qualsevol redacció perquè s’estilava allò de l’“organització armada ETA” que venia a suavitzar el que sempre va ser el terrorisme: publicitat amb sang. Hi ha un món entre aquests dos adjectius –“terrorista” o “armada”– que va costar molts enterraments i desenganys dels convençuts fins que la devastadora paraula va recuperar el dramatisme del seu significat. ETA es dissolia aquesta setmana mentre un llegendari periodista basc, José María Íñigo, se n’anava. Va arribar a veure aquest titular també somiat per ell, que coneixia especialment bé alguns col·legues que es van haver d’exiliar a Madrid fugint d’extorsions i amenaces d’atemptats que en algun cas van arribar a materialitzar-se. Militars, policies, empresaris, periodistes i polítics de tots els partits constitucionalistes van ser les víctimes seleccionades. Si era possible els més dialogants, per així millor entorpir qualsevol sortida. L’anàlisi dels qui van ser les víctimes d’ETA a l’Exèrcit adverteix que es va atemptar més contra els més oberts que contra els intransigents. L’ombra d’un “encreuament de fitxes” va arribar a ser investigada periodísticament. Indicis n’hi havia.

Des del record i l’homenatge a totes les víctimes permeteu-nos una referència a dos d’elles, una de cada bàndol. Va ser el ministre d’Interior de Suárez, Rodolfo Martín Villa, en els primers anys de la Transició, el que va intentar un diàleg per arribar al final d’aquella bogeria. Els ho va encarregar al director del Hoja del Lunes de Bilbao, José María Portell, que va travessar la frontera i es va reunir amb Joseba Etxabe, exetarra que regentava un restaurant. Va durar poc la conversa. Al cap de pocs dies ETA va matar Portell a la porta de casa seua i el que havia de ser el pre-GAL, o una cosa similar, va atemptar contra el matrimoni Etxabe a San Juan de Luz. Ell va quedar malferit i ella va morir. De nou cobra veritat l’afirmació de Pérez Rubalcaba: “En les guerres els primers que moren són els negociadors.” Això ha estat una guerra que ha durat més que el franquisme; va matar gairebé mil persones i va arruïnar molt més que mil famílies. Una guerra. No una incidència menor que alguns volen minimitzar com avantsala a l’oblit.

tracking