Casado aconsegueix maquillar la patacada del 28-A

Va resultar més apassionant la votació final per elegir alcaldes que aquella última jornada de la Lliga de futbol en la qual, en una sèrie de partits simultanis, se sentencia els que baixen a Segona Divisió i els que competiran a Europa. Dos setmanes abans del 15 de juny hi havia diversos centenars d’ajuntaments en l’aire. A dos dies eren unes quantes dotzenes i la vigília es mantenia en molt alta la tensió; però dissabte a la matinada, a hores de la votació, es va assolir un acord entre PP i Ciutadans per donar poder municipal a Vox, la qual cosa va fer que alguns es fiquessin al llit com a alcaldes o alcaldesses, i es llevessin a l’oposició. Tot i així, en els plens municipals que començaven amb gairebé tot clar, hi va haver moltes sorpreses. Ciutadans, que havia d’emportar-se el botí Burgos i Càceres, es va quedar sense aquestes alcaldies. Però amb tres regidors presidiran Palència i només amb un Melilla, desallotjant el popular Imbroda, que feia 18 anys que era al govern. El PP, a qui corresponia Osca en el repartiment, va veure repetir l’alcalde socialista perquè pel que sembla un regidor de Ciutadans va votar en blanc, encara que el seu partit ho nega. Un misteri. Però tot això no és una fallida del pacte; són només fissures, encara que es reforça la incertesa sobre si una cosa similar pot passar en la votació per a algun govern autonòmic, o a les Diputacions.

Espanya és molt diversa i cada municipi, i cada província, un món. Pretendre dirigir la política i els sentiments amb comandament a distància des de Madrid no sempre funciona, com s’ha vist una vegada més. L’acta de regidor o de diputat s’obté normalment a cavall d’un partit però, una vegada aconseguida, és personal i intransferible. Pactar és molt difícil però PSOE i els de Rivera compartiran les alcaldies d’Albacete, Jaén i Ciudad Real. Curiós.

En vista dels resultats, podria dir-se que Javier Maroto, a qui els mals resultats del 28 d’abril van deixar sense acta de diputat per Àlaba, ha dirigit des del PP una negociació política molt hàbil. Es va moure millor que Ciutadans, que podia pactar a dreta o a esquerra. Maroto creu que els desperfectes poden arreglar-se i va anunciar ja que el seu partit iniciarà tràmits per preparar mocions de censura als ajuntaments que, per una o una altra raó, se’ls han escapat. La serietat sembla absent. La distància de la política amb la ciutadania augmenta amb aquests espectacles. No són nous, però cada vegada es toleren menys.

En el balanç general dels 8.131 municipis espanyols, s’aprecia que el Partit Socialista, malgrat haver guanyat les municipals en nombre de vots i ser primera força a molts llocs, té menys alcaldies de les previstes per l’enfonsament de Podem i associats, tret de Cadis i Zamora on van arrossegar els seus candidats. “Més de vuit anys en el poder et converteixen en un pescao congelao”, estima l’alcalde podemita gadità. Que Zamora continuï sent “roja”, amb regidor d’Esquerra Unida, resulta insòlit.

La dreta recupera l’emblema de Madrid i maquilla de forma especial la caiguda del PP fa mes i mig. Gran èxit de Pablo Casado. Es consolida com a líder de l’oposició. La incògnita a la capital és saber quines àrees de poder s’han cedit a Vox per aplanar les seues resistències. Alguna Junta de districte? Alguns districtes madrilenys tenen més habitants que una província sencera. Interessant el discurs de comiat de Manuela Carmena, més preocupada pel clima polític espanyol que dolguda per la pèrdua de poder: “La democràcia és un valor enorme que hem de cuidar. No podem continuar insultant-nos i llançant mentides per assolir el poder.” Déu l’escolti, perquè sortim de dos campanyes molt crispades.

Només pensar que podem ficar-nos en una tercera campanya, si Pedro Sánchez no aconsegueix ser investit en segona votació, esgarrifa. Tal com s’atansi, creixeran pressions europees sobre Rivera per abstenir-se. Però queden dos finals més –diputacions i governs autonòmics– abans d’aquesta finalíssima. Això segueix.