x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

CRÒNICA POLÍTICA
  • MANUEL CAMPO VIDAL
PERIODISTA

Perilla la “passejada electoral” del PSOE

Actualitzada 30/09/2019 a les 09:08
Perilla la “passejada electoral” del PSOE

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Perilla la “passejada electoral” del PSOE

SEGRE

“És que quan la pilota surt del peu, no se sap on va”, va sentenciar José Antonio Camacho, exseleccionador nacional de futbol. Aquesta profundíssima reflexió val per als vots. Convoqui eleccions i a tremolar; més encara quan les opinions són tan volàtils, les modes tan passatgeres i la decisió del vot arriba a última hora influïda per estats emocionals que s’alimenten via xarxes socials.

“És la maledicció del relat que està acabant amb la política. Deixin de banda els relats i presentin propostes”, ha escrit l’exdiputat Antonio Hernando. És a dir: del resultat del 10-N ningú en sap res amb certesa. És molt probable que alguns gurus no dormin tranquils. La ciutadania tampoc, perquè acaben de convocar-se les segones eleccions en un any i ja es tem que el resultat ens aboqui a unes terceres.

Dos enquestes marquen la conversa. La del CIS oficial, que anys enrere gairebé sempre encertava, i la del GDA 3 de Narciso Michavila, publicada per ABC, que gairebé sempre encerta. En la primera, el PSOE, amb la repetició, es dispara cap amunt, però com que la firma el catedràtic Tezanos, de l’Executiva socialista, caldrà treure-li almenys l’IVA. En la segona, el PSOE retrocedeix una mica, per la qual cosa perilla la “passejada electoral”, a mode de torero triomfant. No es descarta que Pedro

Sánchez

pugui rebre una cornada; per torejar, encara que és cert que entre tots el van llançar a l’arena. L’enquesta del CIS es va fer just abans de convocar eleccions i l’altra, immediatament després. Es va detectar en xarxes socials una explosió de malestar, que va durar dos dies, per l’anunci de la repetició electoral. Després semblava amainar. Allà va.

Les incògnites i la voràgine política en només una setmana s’han disparat: es presenta Íñigo Errejón i s’estima que pot formar grup parlamentari a costa d’escons de Podem i algun del PSOE; es busquen firmes per a una Agrupació d’Electors a Terol per veure si, d’una vegada, es fa cas a les reivindicacions de l’Espanya buidada; s’hi presenta la CUP, que només compareixia a eleccions catalanes i abans rebutjava optar a diputats a Madrid. I hi ha un embolic descomunal sobre les aliances electorals que ha portat el periodista Chema López Juderías a proposar un catàleg per a l’orientació de l’electorat.

Amb aquest teló de fons, una cosa veritablement greu: després de les detencions d’activistes acusats de preparar atemptats a Catalunya, va saltar la defensa tancada de les forces independentistes acusant el Govern de provar de criminalitzar el moviment secessionista. Sense esperar a veure si era cert o no; sense la més mínima preocupació per la seguretat dels ciutadans davant d’aquestes accions, inclòs l’incendi en un habitatge de Sabadell atribuït a experiments amb material inflamable per un dels detinguts. Amb resposta de crits a la seu del Parlament de Catalunya, on es van aprovar de nou resolucions que vulneren la legalitat, la mateixa legalitat de l’Estatut d’Autonomia.

Ha estat una sobtada “batasunització” d’una part de la política catalana que recorda períodes crítics al País Basc i que desprestigia el mateix moviment independentista a Europa i al món, segons comenten corresponsals estrangers. Sembla que Esquerra Republicana, dos dies després, es va adonar de la gravetat del que havia succeït i va treure Pere Aragonès, vicepresident de la Generalitat, a suavitzar declaracions i a desmarcar-se’n.

El risc de crispació a Catalunya s’ha disparat i l’exigència de Ciutadans d’aplicació de l’article 155 de la Constitució va ser immediata. Cal reconèixer que la prudència del Govern ha estat oportuna en aquest cas. Ningú nega la gravetat del que va passar al Parlament, ni l’actitud de desafiament a les lleis, als investigadors policials i a la Justícia per part del president Torra; però entrar en una espiral de confrontació secundant provocacions no serviria més que a l’estratègia del “com pitjor, millor”. I això només condueix a la ruïna de la convivència.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre