SEGRE

CRÒNICA POLÍTICA

D'aquesta crisi en pot sortir un altre país

Periodista

D’aquesta crisi en pot sortir un altre país

D’aquesta crisi en pot sortir un altre paísSEGRE

Creat:

Actualitzat:

És aviat per assegurar-ho, però d’aquesta crisi del coronavirus en pot sortir un altre país. No en va, l’editorial de La Vanguardia del dissabte 14 titulat “El Govern va a totes” escrivia: “L’estat d’alarma ve a ser un interrogant dirigit a tots sobre el patriotisme del segle XXI.”

Són moments d’especial sensibilitat. Els excessos, i els defectes, es paguen. Hi ha lideratges que en poden sortir reforçats i altres de seriosament perjudicats. Segueixin-li la pista a l’alcalde de Madrid, Martínez-Almeida. El seu ban als joves de l’altre dia, en què els advertia que no estaven en període de vacances ni de botellón, i els instava a quedar-se a casa per responsabilitat, va impactar tant com el seu desmarcatge de les autoritats del seu partit, el Popular, que provaven de treure algun rèdit d’oposició a la crisi actual.

I atents també al moviment de la flamant líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, que s’ofereix per donar suport als Pressupostos Generals de l’Estat, atesa la situació de crisi. No val la pena especular sobre si Albert Rivera ho hauria fet. Ella sí i potser amb el seu gest obri un camí de reconciliació amb el seu electorat fugit. Pot ser un bon començament, trencar el seguidisme a Vox i al PP nacional.

Però la crisi té també efectes d’orgull de pertinença. Encara que no sempre ben tractada pels governs respectius, la nostra Sanitat és de les millors del món, com acrediten, per si fes falta, tants metges espanyols dirigint hospitals de referència als Estats Units i al Regne Unit.

La iniciativa ciutadana de sortir a aplaudir a les finestres a les deu de la nit com a homenatge a l’esforç i al risc personal dels treballadors sanitaris és commovedora emocionalment. Però, a més, confirma l’anàlisi del sociòleg Michel Wieviorka, de l’Escola d’Alts Estudis en Ciències Socials de París: “L’epidèmia pot suscitar noves formes, renovades o reforçades, de ciutadania.” I adverteix que ja s’analitzarà la incidència que té en aquesta ràpida difusió del virus l’alimentació i la higiene que practiquem, el consum de certs animals i la mobilitat que significa el turisme o les peregrinacions religioses massives. Aquest debat ja és imparable.

Els Presidents de Catalunya i del País Basc estimen que el decret llei d’alarma del Govern de Pedro Sánchez és com aplicar l’article 155 de la Constitució. Pot ser, i d’aquí els retards, per prudència i tacte legislatiu, a treure’l.

L’assumpte nou és que molts ciutadans, inclosos catalans i bascos nacionalistes, no llegeixen en això una qüestió d’identitat –afortunadament– sinó d’eficàcia. “Aquí fa falta des de fa temps que algú en la política sigui valent per unificar el comandament en època de crisi”, estima el doctor Jesús Sánchez Martos, catedràtic de Salut Pública que va ser conseller de Sanitat a la Comunitat de Madrid. Sosté Sánchez Martos que no té sentit que unes Comunitats declarin obligatòries unes vacunes i d’altres optin per vacunació diferent.

I advoca per una unificació del comandament sanitari a Espanya per guanyar eficàcia, no només en crisi. Debat de fons i polèmic aquest, perquè suposa recentralització. Però, mentrestant, que s’unifiqui el comandament en temps de crisi com aquests i que s’exerceixi amb encert i autoritat. Aquest és el repte: Pedro Sánchez pot sortir de tota aquesta situació reforçat o malferit.

tracking