x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

CRÒNICA POLÍTICA
  • MANUEL CAMPO VIDAL
Periodista

Per què som al G5 de la Covid?

31/08/2020 a les 05:19
Per què som al G5 de la Covid?

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Per què som al G5 de la Covid?

SEGRE

Estem davant

d’un fenomen misteriós, a més de molt perillós, i urgeix explicar-ho per qui correspongui. Som el cinquè país del món amb més infectats per la Covid darrere dels Estats Units, el Brasil, l’Índia i l’Argentina. Potser el setè, perquè Rússia i la Xina ofereixen dades sense fiabilitat. Però sigui el cinquè o el setè (França ens va trepitjant els talons), aquest honor és inquietant.

Resulta que durant dècades vam somiar pertànyer al G8, el grup de països més industrialitzats del món, i només se’ns va reconèixer ocupar els llocs 11 o 12, en part perquè van emergir potències com l’Índia i d’altres. I ara ens fiquem involuntàriament en el G5, però en el de la Covid. Qui sàpiga el perquè d’aquest retrocés, quan el virus semblava més o menys controlat, que ho digui, siguin epidemiòlegs o autoritats sanitàries. Tertulians, abstingueu-vos.

Aquesta és la gran incògnita debatuda popularment aquest estiu: estem fent molt malament alguna cosa, o diverses coses alhora. Ja s’ha donat la culpa als joves que surten de festa, als transports atapeïts i a les reunions i festes familiars; però saber, saber, com diu el doctor Francisco López Sobrino, “ningú no sap res rellevant, encara que es llegeixin diversos informes diaris”. Coneixem que algunes autonomies resisteixen millor que altres, com Astúries, Galícia, Canàries o Balears. Però aquestes dos últimes són arxipèlags i Astúries i Galícia resulten el més semblant geogràficament a una illa, amb el mar com a límit i tancades per serralades. I algun encert deuen haver tingut els seus governants, esclar.

Observin que els seus màxims dirigents són dels que menys declaracions fan i més actuen. Alguns d’ells tenen un grau de coneixement popular baix, però se sap que ho fan molt bé, que és el que importa. Podria fins a establir-se una correlació: els que més parlen governen menys, o governen pitjor.

Si s’aplica això al temut inici del curs escolar, passa el mateix. Amb prou feines hi ha declaracions de Ximo Puig, el president valencià. Tanmateix, a la seua Comunitat, la Secretaria d’Educació, que lidera Miguel Soler, un exdirector general de Formació Professional que va deixar empremta al Ministeri, ha contractat 4.374 nous docents i 3.000 monitors de menjador, ha adquirit 30.000 tablets, ha ampliat les plataformes digitals i així successivament. O com l’alcalde d’El Rubio, a Sevilla, que ha gastat els 15.000 euros pressupostats per a les festes patronals, suspeses, en sistemes de protecció per als pupitres de les escoles. Poca declaració i molta concreció.

En la política nacional, mentrestant, prossegueixen tant la política del “no” de la dreta –anunci de Pablo Casado abans d’acudir a La Moncloa i saber què se li proposa– com les cortines de fum informatives de Podem, magistrals en l’art de la contraprogramació i de la filtració de notícies. Ara condicionen el seu suport als Pressupostos al fet que no es compti amb el grup de Ciutadans (un altre “no” abans d’entrar en debat), la qual cosa significa deixar l’aprovació dels Pressupostos al que decideixi Esquerra Republicana, el més semblant a aquelles escopetes de fires que fallen sovint.

Ja veuen: s’han suspès per la Covid-19 les festes majors de l’estiu a tots els pobles i ara tindrem tir al blanc al Congrés dels Diputats. L’espectacle està garantit; les solucions, en absolut. Així ens va.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre