SEGRE

CRÒNICA POLÍTICA

Les notícies són Pablo Iglesias i poc més

periodista

Les notícies són Pablo Iglesias i poc més

Les notícies són Pablo Iglesias i poc mésSEGRE

Creat:

Actualitzat:

No deu témer pel seu futur laboral el vicepresident segon del Govern, Pablo Iglesias, perquè quan deixi la política, o la política el deixi a ell, faran cua per contractar-lo agències de publicitat, televisions i gabinets de comunicació. La seua capacitat creativa per acaparar presència mediàtica opaca a qualsevol personatge públic, encara que sigui el president o el rei; les seues iniciatives tapen qualsevol altre esdeveniment fins al punt que els informatius s’han convertit en “el tema de Pablo Iglesias”, que es renova diàriament, i alguna cosa més, abans de passar als esports.

El 12 d’octubre, festa nacional, estava format el Govern al Palau Reial per rebre el Cap de l’Estat, que va saludar un a un els ministres i els presidents de les autonomies, acompanyat del President. En total, comptant altres poders de l’Estat, a més d’alts caps militars, hi havia allà unes cinquanta persones. N’hi va haver prou amb una inscripció de suport a la sanitat pública a la mascareta d’Iglesias i aquesta va ser la foto en gairebé tots els mitjans, amb el rei de personatge de farcit. Al cap d’un mes, en el viatge oficial a Bolívia presidit per Felip, aquest va passar a segon pla perquè Iglesias va aprofitar per sorpresa per firmar amb diversos líders americans un document contra les dictadures.

En el pla domèstic, foto d’Iglesias amb el president per transmetre que els Pressupostos de l’Estat no eren d’un sol partit, sinó de la coalició que integren. Al cap de pocs dies, el vicepresident Iglesias fica en les aliances per sorpresa Bildu, partit que encara no ha condemnat els assassinats d’ETA, i paga la factura d’imatge el PSOE. Per si fos poc, el mai vist: Podem, el seu partit, firma una esmena sobre els desnonaments amb Bildu i Esquerra Republicana; és a dir, que s’esmena el projecte de Pressupostos del Govern al qual pertany i que havia presentat amb Sánchez. Sense precedent en democràcia.

I que no falti la polèmica diària sobre el que ha passat. Diversos ministres socialistes van expressar el seu lògic malestar i l’artilleria dialèctica de Podem va disparar míssils per cobrir el seu líder. A la ministra de Defensa, Margarita Robles, que es va atrevir a recordar-li a Pablo Iglesias que forma part del Govern i que el presideix Pedro Sánchez (quina ofensa!), li replica la secretària d’Estat, Ione Belarra, que “quan ets el ministre favorit dels poders que volen que governi el Partit Popular amb Vox, potser estiguis fent mal al teu govern”. Aquesta declaració de la número dos d’Iglesias en el seu ministeri seria cessament segur a qualsevol país.

Així van els noticiaris: l’actualitat que crea Pablo Iglesias i una mica de la resta, encara que aquella setmana s’hagi aprovat la Llei d’Educació sense consens –la vuitena en 40 anys– o que, per fi, després de set anys, el Pacte de Toledo, clau del futur de les pensions, hagi obtingut un difícil èxit en la Comissió que presideix Magdalena Valerio. Però això sembla ser material complementari al vodevil.

El desplegament europeu i la gira per Espanya de Pedro Sánchez, que va advertir en el seu dia que “amb Iglesias en el gabinet no podria dormir”, està sent arraconat informativament. No hi ha notícies sobre la qualitat del son del president, però no hi ha cap dubte de com de despert va el vicepresident. Com a creatiu, una troballa. Com a soci, un dolor.

tracking