Lluitarem i guanyarem

Algunes persones mostren la seva frustració acusant el govern de la Generalitat de mentir. S’hi abonen una sèrie de personatges que han fet tot el possible per impedir el procés de llibertat i escoltarem d’aquests i fins a la sacietat acusar el govern legítim. Els falsaris per excel·lència, acusen persones que, en compliment de les seves obligacions electorals, han estat capaços de jugar-se el futur, el patrimoni i la llibertat per tots nosaltres. Els corruptes, lladres i malfactors assenyalen els honestos. Fan servir les lleis per amenaçar, maltractar i encobrir i no per salvaguardar la justícia dels gentils. Em va colpir veure dissabte centenars d’advocats amb les seves togues cridar emocionats: “no hi ha dret”.

Per primera vegada a la meva vida, veig a la presó el govern i no el poble lluitador. Estan a la presó per evitar-nos l’escorxador. Per aquest govern empresonat i exiliat, val la pena lluitar. A mi no m’han enganyat, ans el contrari, m’han demostrat compromís en el compliment de la paraula penyorada i sacrifici en l’exemple de ser els primers en la lluita assenyalada. Des de la presó i Brussel·les ens mostren el camí per una lluita que només acaba de començar.

Són l’exemple de persones pacífiques en la lluita més difícil, que no és altra que guanyar-nos la república i la llibertat negant la violència desfermada de les bèsties que tenim davant. Els nostres vots han de ser més i els haurem de defensar davant del món sencer, contra aquells que ja els han escopit amb menyspreu, fent-nos repetir les eleccions. L’amenaça de l’Estat i les seves podrides institucions és la de mantenir a la presó i a l’exili el nostre govern legítim.

De moment hem de fer possible la victòria electoral per carregar-nos de raó davant de tots els organismes internacionals i la mirada atenta i preocupada dels demòcrates del món sencer. Haurem d’espantar les mosques carronyeres que intenten una vegada més esvair les nostres il·lusions i esperances. Haurem de posar al descobert els verdaders mentiders, mestres en les clavegueres de la política. Sento nàusees a l’escoltar la púrria que em proposa solucions als problemes que només ells han creat. No serà fàcil, però val la pena lluitar tant pel que hem de guanyar com pel que podem perdre.