La misèria dels rucs

Veig que el ministre de l’Interior, aquell que té la nostra seguretat en les seves mans, fa el ridícul, assegurant que farà tot el necessari per detenir el President de la Generalitat per terra, mar i aire. Manifesta que establirà un important dispositiu perquè el President no pugui arribar al Parlament a votar, malgastant diners i esforços de les forces de seguretat de l’Estat, necessitades de pressupost, mitjans i temps, per lluitar contra els verdaders enemics de la democràcia. Estableix aquest dispositiu dels policies de la democràcia espanyola, per evitar que un diputat electe i proclamat pel Parlament com a únic candidat a la Presidència de la Generalitat, pugui exercir el seu dret i el dels més de 2 milions de votants que li donen suport. Veig amb estupor com diferents agents de la policia es submergeixen a les clavegueres del Parc de la Ciutadella, per investigar qualsevol possibilitat d’entrada del President al Palau del Parlament i em pregunto quina classe de mala persona és capaç d’ordenar als seus subordinats barrejar-se amb la porqueria d’una claveguera per fer veure, sí, per fer veure, que es fa tot el possible per complir la seva promesa de fer el ridícul. Estem en un Regne on la resposta a la proposta de negociació de l’indiscutible guanyador de les eleccions és la d’evitar que pugui votar i a més fent el ridícul, malversant els fons públics i maltractant la policia, en un moment d’alerta terrorista. Sé que fins i tot els rucs més rucs fugen de les bastonades i francament no entenc com persones de genialitat provada com en Serrat, Sardà i Coixet, entre molts altres, que es varen manifestar directament o indirecta a favor d’aquests energúmens, no obren la boca ara, per exigir diàleg, democràcia i llibertat, per un poble que els ha dit sense embuts que estaven equivocats. Fa molts dies que tinc clar que no rectificaran, perquè ni volen, ni poden solucionar els problemes d’aquesta Espanya en

desideràtum

. Acorralant el poble de Catalunya, només aconseguiran despertar els pitjors dimonis, obligant que milions de persones passin a la clandestinitat. Hi ha qui estima Espanya i em pregunto com permeten amb silencis culpables que els més irresponsables ens portin directes a la salvatge violència.