Les precioses flors

No cal dir que és molt diferent titular en lloc de Les precioses flors, com seria diferent titular Un home pobre en lloc de Un pobre home. Florera, que no florero, és el gerro utilitzat per adornar en algunes ocasions els millors llocs i moments de la vida. La florera pot ser plena de flors boniques, preciosa i útil o només bonica i, tampoc inútil, és clar. Els humans utilitzem el sinònim de flor i dona massa superficialment, massa sovint i, desgraciadament, massa malament. No cal dir que sovint les flors ens mostren la bellesa de la natura i ens assenyalen el renàixer de la vida a la primavera. Els humans les utilitzem en els jardins i en les mostres d’afecte i celebració i, pel que sembla, desgraciadament en les llistes electorals. És molt relatiu que les flors siguin boniques. Per a algú carregat d’al·lèrgies femenines potser són un malson. Potser, hi ha qui té repulsió per la part més atractiva de les plantes i pel que pateix fam, la predilecció serà a favor del fruit vers la flor. Pels que van tips, potser una flor o una combinació d’aquestes ressaltarà la presentació d’un plat, tot i que, majoritàriament i encara, estaran condemnades a formar part de les restes finals, que engrossiran les vergonyoses tones i tones d’escombraries de les nostres ciutats d’opulència. Sembla una carallotada haver d’afirmar al segle XXI que la dona és primordial. La dona és bonica o no, però, sobre tot, és preciosa, per imprescindible, principal i pilar fonamental. Tothom ho sap, i si, tothom ho sap, per què costa tant que siguin valorades amb equitat? En volen un exemple? La Sra. Montse Mínguez va ser votada pels seus companys de partit per ocupar el segon lloc de la llista electoral de la ciutat de Lleida. Va ser referendada pels ciutadans, en unes eleccions. Demostra cada dia que val igual, tant o més que els altres companys de la llista. Per què quan toca substituir el paer en cap han de repetir les votacions, modificant l’ordre de la llista i de les coses, a favor d’un altre home? Fa deu anys, això ja era qüestionable, però ara, és anacrònic, contradictori i converteix electoralment les dones en flors boniques en lloc d’éssers preciosos per la societat.