SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Contra natura i sentiment, l’Estat espanyol, de fet els espanyols, imposen una situació que comporta enfrontaments cíclics i catastròfics. Vivim en un país que ha d’imposar la unitat mitjançant l’aberrant interpretació de la Constitució que podríem anomenar, sense embuts, la Malquerida de Jacinto Benavente. Ningú la vol, perquè l’amant interessat i gelós s’encarrega d’apartar tots els seus pretendents. Som un petit territori del món que ens entossudim a repetir la més desgraciada de les històries. A la Catedral de Barcelona una campana anomenada Honorata compta amb l’honor d’haver estat esmicolada per ordre reial, per haver brandat a sometent contra les tropes de Felip V. Quan fins i tot les campanes semblen culpables per complir amb la seva feina, ja em diran l’estigma pels qui les fan cantar. Aquestes setmanes hem pogut comprovar com estimen Catalunya alguns dels seus diputats, quan s’han passejat per terres andaluses malparlant de la seva terra i la seva gent. Ha estat tan rendible culpabilitzar els campions de la solidaritat, que els més radicals, quasi tots al fer-ho, han aconseguit un resultat històric. Paradoxal resulta el lament de Susana Díaz al culpabilitzar del seu mal resultat, al fet d’entossudir-se, a contracor per cert, a no malparlar dels catalans. Resulta que vivim en un país que, en lloc de donar les gràcies per la solidaritat demostrada, són milions els que voten per maltractar de la pitjor de les maneres els solidaris. A Catalunya una majoria de la població pateix unes retallades en serveis, inversions, salaris i condicions de benestar, injustes per si mateixes i més injustes encara, al veure com no retorna una bona part de l’esforç impositiu. Se’ns exigeix el miracle de produir amb condicions denigrants. Se’ns exigeix la producció solidaria pels altres. Se’ns exigeix donar les gràcies per ser solidaris, car al contrari ofenem els que frueixen de la nostra solidaritat. Tot i això, resulta que la brillant idea dels espanyols és proposar la destrucció de la porqueria d’autonomia que ni gaudim, ni volem, ni podem mantenir, car una bona part dels impostos que necessitem són necessaris per mantenir una Festa Major en la qual no estem convidats. Del Concert basc quasi ni parlar-ne. Per què deu ser?

tracking