La brossa és nostra

El capità Cock pregunta a un aborigen el nom d’un simpàtic animal. L’home, en un clima que invita a la nuesa, es mira aquell personatge estranyament vestit i diu: Kang-aroo. L’anglès anota a la seva llibreta; Kangoroo, sense saber que l’aborigen, de fet, havia respòs: “No entenc el que dius.” Són moltes i sovintejades les campanyes destinades a reduir i racionalitzar la gestió de les muntanyes de brossa que generem. Un exemple el tenim en l’esforç per reduir les bosses de plàstic de la compra, plaga bíblica dels nostres temps, posant en marxa tot un seguit de mesures encaminades a reduir-les primer, amb l’efecte poc decisori de cobrar-les baratíssimes i eliminar-les després, prohibint-les totalment. Al nostre barri hem començat, des de primers d’any, l’experimental recollida de brossa selectiva. Una forma molt interessant d’evidenciar una realitat, que per coneguda, no deixa de sorprendre’m. La bossa de matèria orgànica, imprescindible per a la vida, és molt petita, mentre que les bosses de multiproducte, necessàries per recollir la molt prescindible brossa de plàstic, llaunes i paper, són descomunals. No cal dir, que el reciclatge de la matèria orgànica serà fàcil i econòmic, mentre que la de la resta serà molt més complicat. Cada vegada que poso un objecte a la bossa d’escombraries em pregunto la seva utilitat i descobreixo bocabadat que moltíssims productes estan embolcallats en inútils, innecessaris i contaminants envasos. Descobreixo que m’estalvio una o dues bosses de plàstic al recollir la compra mitjançant la meva de roba, però realment m’emporto tones d’inservibles productes que estan destinats a la brossa. La caixa de cartó que conté la llauna d’espàrrecs o tonyina per exemple. O la del tub de pasta dentífrica. Les bosses de plàstic de centenars de productes, des de les més petites, que embolcallen una bosseta de tisana, fins als descomunals envasos plàstics de la majoria de productes. Fins i tot s’emboliquen amb paper algunes mandarines. S’adonaran que suprimim una bossa i en mantenim mil. Veritat o no, Cambó en la inauguració de la seu de l’elegant i exclusiu Círculo Ecuestre de Barcelona, esmaperdut de tanta elegància sobreposada, va exclamar: “Hem construït el lloc senyorial, ara només ens falta fabricar els senyors.”