x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

DEL QUE SEMBLA I EL QUE ÉS
  • PERE AYGUADÉ

Aixecar la camisa

Actualitzada 23/08/2019 a les 09:22
Pere AYguadé

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Pere Ayguadé

SEGRE

L’expressió aixecar la camisa es pot bescanviar per decebre, enganyar, enredar, ensarronar, entabanar, estafar, fotre, entre moltes altres. Sembla que aquest mot té l’origen en la infamant marca, que en l’edat mitjana i amb ferro calent, es col·locava a l’esquena d’aquells que havien estat assenyalats per la justícia o la injustícia d’aquells foscos temps. Aquella marca al foc deixava assenyalat per sempre qui era perseguit amb raó o no per l’autoritat, com si de la fitxa policial actual es tractés. Només calia aixecar la camisa a algú per saber de la seva fiabilitat institucional. Tinc el convenciment que em volen aixecar la camisa i deixar marcat al foc i per sempre, un ruc molt gros, amb les orelles caigudes i una albarda que no deixi veure el precipici i, el que és pitjor, els nombrosos bastons preparats per fer-me sirgar per la vora del mal camí. A la capital del regne, el poder compta amb una cort de vividors amb l’experiència de segles

a

fotre la resta. Amb subtils enganys o amb la força bruta, han imposat la seva voluntat. Són molts, tants, que costa alimentar les avarícies desfermades dels insaciables i corruptes cortesans de la Villa y Corte. Des de sempre, perquè això sigui així, han necessitat que babaus es creguessin les seves falsedats, s’espantessin de les seves amenaces o no plantessin cara amb unitat i força la seva repressió, en ocasions, sagnant i brutal. Han necessitat també els col·laboradors, voluntaris menyspreables per fotre els veïns i una gran quantitat de carallots útils, disposats a mirar cap a un altre costat. Aquests darrers no són els botxins, només són els seus acompanyants. No són el mal, només són els que el permeten, l’accepten o l’excusen per raons que creuen superiors. Ara em diuen que haig de dialogar amb l’Estat. Jo estic segur que ho hem intentat sempre. Ara em diuen que hem de convocar eleccions a Catalunya per rendir-nos i acceptar un camí de roses fet a mida dels que ens foten la dignitat i la cartera. Amb tots els respectes, els professionals de l’engany van ensarronar en Tarradellas, Pujol, Maragall, Castells, Mas i una llarguíssima llista de catalans il·lustres que es varen creure les promeses de la interessada púrria centralista. Em permetran que no em deixi aixecar la camisa.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre