SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Un nou any, una nova frustració i un gran desengany. Per aquells que no formem part de cap partit polític, exceptuant si considerem el

Partit de la Llibertat Sobirana

el nostre, haurem d’acontentar-nos amb allò que ja repetien com un mantra els nostres padrins: qui dia passa, any empeny. Un any més i un any més lluny de la República. Un any més i un any més lluny de la llibertat. Un any més lluny d’una democràcia al servei dels ciutadans i no dels exèrcits de buròcrates, vividors i polítics al servei de si mateixos. Un any més lluny de la societat del benestar on les persones han d’estar pel damunt de l’interès i el benefici. Un any més lluny de la dignitat per damunt del tacticisme del mal menor. Un any més i un any més a prop d’un nou tripartit on es canvien els Montilles de llavors, pels Icetes d’ara. Milers de persones estan convençudes que aquest any nou començarà amb un govern de progrés, d’esquerres i amb grans solucions. No entendran la meva posició i, fins i tot, hi haurà qui m’assenyalarà com aquell que espatlla la celebració amb l’aigua al vi. Ho sento molt, però no hi puc fer més, car estic convençut que la lluita contra el vertader enemic dels ciutadans només es pot guanyar amb generositat, honestedat, unitat i sentit comú. Aniré a votar, tot i que hi haurà qui dubtarà si cal fer-ho, i ho faré convençut que hi ha alternativa, perquè si no és així, només em queda la frustració.

Els poders de l’Estat, podrits fins al moll de l’os, estan mobilitzats des de fa temps, decidits a implantar la nova societat que ve sense aturador al seu servei i necessitat. Negaran el canvi climàtic, negaran la igualtat de gènere, negaran la degradació del treball i el canvi tecnològic.

Defensaran la necessitat de retallar drets i llibertats en nom de la seva seguretat, que és inseguretat per a tots els altres i argumentaran amb mentides infinites la falta de diners per complir amb la societat del benestar. No és patrimoni d’Espanya, ho és del món sencer. Ara ERC ha decidit “estratègicament” apostar per les falses esquerres i no per una Catalunya nova, republicana, lliure i eficient, arrelada en la seva tradició de segles oberta i acollidora al món. No oblidem que, hisenda de molts, el diable se l’emporta.

tracking