SEGRE
Març

Març

Creat:

Actualitzat:

Març ei un mes termierèr. D’origina guerrèra, en aunor ath diu Mart, coma ei plan sabut. Eth darrèr mes iuernau e eth que daurís es pòrtes ara prime e vera, literaument eth bon temps (ja veiram, totun). Cau reconéisher qu’aguest d’enguan anticipe tot soent era naua sason, es desirs dera quau, coma ja reflectíem hè un parelh de columnes, ei manifestada sustot pes intuïtius audèths, cada dia mès cantaires, dauant deth dia qu’alongue. Era capa de nhèu se manten encara estienuda enes còtes mès nautes, mentre enes baishes s’ei despolhada ua tèrra shuta e marronosa, que demore guarir es herides deth rigor deth gèu e er heired. Arren de nau jos eth solei, d’un solei que, quan ei gessut aguesti dies, ac a hèt en forma de fòrta lucada, dilhèu mès pròpria d’un aute periòde, encara per estrear. Eth cas ei qu’aguest ei eth moment qu’era natura mos aufrís, que cada dia ei un de nau e toti son egals (d’intensi e abondius), e podem víuer segontes era mos mane. Ara sua escota e atencion, en actitud d’activa contemplacion. Arren acabe e arren comence, senon qu’ena sua durabilitat, tot se correspon e s’ajuste. E nosati, mès qu’espectadors, mos mantenguem en erosa coapertenença, non pas coma se siguesse ua limitacion, “senon coma ua subreabondància”, coma didie Heidegger respècte der Èster. Emerson ja vedie que, en relacion ara persona, era Natura “non sonque ei matèria, senon tanben procès e resultat”. Non se presente de forma ocasionau, repetitiva e monotòna, senon coma ua crida intima, tostemp dispariona, que non podem menspredar, pr’amor que mòs tòque (ara vista, ath tacte, ara aulor) ena dubertura, que Zambrano tanben evoquèc, dera clarulha deth bòsc, banhat d’un e d’un aute mes de març.

tracking