SEGRE
Camins

CaminsSEGRE

Creat:

Actualitzat:

Era primauèra ei propícia entara practica deth senderisme e era biciclèta de montanha, ara quau mès d’un ja li a començat a trèir eth povàs dempús deth desgast des esquís de sason. Ua practica qu’ei mès avienta ara en hons dera val e ena mieja montanha, per miei des camins ancestraus qu’es nòsti auantpassats dauriren, non pas entà un usatge de léser e passatemps, de gaudi e benèster, coma ei facil de suposar, senon entàs besonhs de desplaçament entre es vilatges e es parçans, a on se sauvaue e peishie eth bestiar, a on se trabalhaue era tèrra o se lheuaue era infraestructura idraulica o minèra que calie entara indústria dera societat dera prumèra mitat deth sègle XX. Camins amples, de parets nautes e alongades, bastides pèira a pèira pes nòsti pair-sénhers e anteriors ad aguesti, en lòcs fòrça d’eri vertiginosi, a on sonque ei possible de passar gràcies ad aguestes rotes qu’aué emplegam entà airejar-mos, entà ua experiéncia de torista en pròpri país. Es camins minèrs en son bon un exemple, coma er abismau de Güèrri, en Canejan; o eth recentament recuperat de Casteret, en Bossòst, que daue accès ara Mena de Margalida; o es des mines d’Urets e er Horcalh, en Naut Aran. Mès tanben aqueri d’usatge vesiau, fòrça plasents, coma eth dera Cau e d’auti qu’eth lector o lectora de cada pòble ja a en cap. Coma de vertiginós semble imaginar era fortalesa d’aqueri abitants, inseridi en paisatge de forma brutau, naturau, sense remèdi, sense es intermediacions tecniques deth coche o er elicoptèr entath traslat deth materiau, qu’alavetz, enquia non hè pas tant, amiauen damb cargades mules. Camins perdudi, recuperadi, mantengudi, qu’en lòc d’aluenhar, mos retròben ena proximitat d’ua tèrra, d’ua istòria e d’ua gent, en apertiença meditativa e serena.

tracking