x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

DELIN E DE LAN
  • AMADOR MARQUÉS

Natura excèlsa

Actualitzada 12/05/2018 a les 09:01
Natura excèlsa

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Natura excèlsa

SEGRE

Quan mos hicam de plen enes nòstes ocupacions e preocupacions, laguens d’ua existéncia efimèra, non percebem qu’era natura mos a premanit çò de mès excèls, mès tanben, de viatges, sò de mès crudèu. E quan sajam ua viua contemplacion, alavetz, avertís Goethe, comence er uman “a mantier ua luta damb era natura” per miei d’un “impuls irrefrenable de sosméter entad a eth madeish es sòns objèctes”. Luta inutila aguesta que met en evidéncia era impoténcia umana damb era natura e tanben damb era sua condicion, a on i torne a quèir, laguens des sues uedes e cuertes misèries. Hegel venguie a sostier qu’era creacion umana ei mès excèlsa que tota òbra naturau, pr’amor dera preponderància que li daue ath moviment der esperit, ei a díder, deth saber, deth coneishement. Èren d’auti tempsi, dempús dera descubèrta dera Rason. Ara, quan aguesta a devengut esturmentau e dominadora, enquiath punt de voler eth domèni de tot, tanben d’ua natura que non se vòs sosméter e qu’impòse tot soent era sua lei, en forma, per exemple, d’aguest long iuèrn damb reverberacions ena variabla primauèra, mès ua lei, tanben, damnada der erratic devier uman. Ei atau coma Goethe, d’esperit mès conciliador, mens tragic, premanís era sua esplendida Teoria dera natura, ena quau encara confide en un saber que sent rasoable reconéisher eth podèr naturau e respectar era sua accion. Un saber prudent laguens d’un jòc de dobla influéncia: eth dera multiplicitat deth devier, der èster e des relacions dera vida damb era possibilitat d’un perfeccionament uman, capable d’adaptar “tant era sua sensibilitat coma eth sòn judici a formes naues de recepcion e reaccion”. E açò ei motiu de gòi, estimul e fortuna, pr’amor que, ara fin, “auem neishut, non entà observar e meditar, senon entà víuer”.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre