x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

DELIN E DE LAN
  • AMADOR MARQUÉS

Rosa Luxemburg

Actualitzada 19/01/2019 a les 10:33
Rosa Luxemburg

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Rosa Luxemburg

SEGRE

En aguesti tempsi de contrarevolucions, reaccionàries e involucionistes, en Euròpa e eth món, damb era arribada en podèr de lidèrs populistes qu’ocupen era uedor d’ua autoritat qu’abantes protegie ath pòble (o aumens, aquera ère era aparença), aué desorientat e deishat dera man deth diu deth capitau, se produsís ua efemeride que lèu lèu a passat desapercebuda: era dera mòrt, a mans des sòns camarades, hè cent ans, de Rosa Luxemburg e eth companh dera Liga Espartaquista Karl Liebknecht. Simbèu aguesti dus d’ua revolucion, era alemana, encetada dempús dera Grana Guèrra, e des valors contraris ar esperit dera epòca actuau (egoïsta, nacionalista e autoritària), Luxemburg “ère en Alemània ua figura politica de prumèr orde, encara que marginau en tres aspèctes: coma hemna, coma judia e coma miei estrangèra”, relate er istorian Sebastian Haffner. Internacionalista, antimilitarista, marxista e democrata, consideraue, dauant deth negòci dera guèrra, qu’era patz ère era vertadèra “revolucion mondiau deth proletariat”. Era guèrra ère ua forma de dividir ara classa obrièra e prauba entre er imaginari des interèssi nacionaus, divisions que ressònen e reviscòlen enes nòstes societats. Eterodòxa tà uns e uns auti, Luxemburg desaprovaue tanben eth recors ara violéncia dera revolucion bolchevic. Coma rebrembe Haffner, eth sòn lèma ère “illustracion”, e avertie atau sus eth regim burocratic: “Sense eleccions generaus, sense libertat de premsa, sense libertat d’expression e reünion, sense eth combat liure d’opinions, era vida en totes es institucions publiques s’extingís, se convertís en ua caricatura d’era madeisha ena quau sonque demore era burocràcia coma element actiu”.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre