SEGRE
Rebrembe

RebrembeSEGRE

Creat:

Actualitzat:

Mentre eth món enlhoquís, e cadun va ara sua, sene miraments, sense ne saber çò qu’a ath cap deth nas, era val se torne a recuélher laguens dera bromèra amusanta, qu’abrace e sarre era montanha, e convide a un estat d’embarradon, que permet pensar en aqueres causes que deishèrem de costat pendent tant de temps de bonança seguida. Es arbes auien agut eth temps just de tacar-se des tons marrons, vermelhs e jauni. Tot just se despolhauen dempús damb era pluja des huelhes esbarricades per ací e per delà. Era tardor se mostraue timida, enquia qu’arribèren es prumères nhèus ath cap dera sèrra. Tanben timides, decoratives, de doça povacèra. Er heired prumèr que se tròbe mès, que se cale mès intensament en còs. E non cau díder era alendada d’un aire sevèr en còtes nautes. Temporaus bric estonants en d’auti tempsi, e qu’ara auíem lèu lèu desbrembat. Un temps qu’anticipe er iuèrn deth nihilisme sociau e politic. Mès sonque sò capable de rebrembar era eclosion, paradoxau, d’ua tardor que semblaue demorar aquera nhèu nauta, pr’amor que, coma escriuie Cesare Pavese, sonque es causes que rebrembam que son vertadères, perque eth món qu’auem ath cap deth nas sonque le descurbim per miei deth rebrembe. Non pas espontanèament. E per açò, me shaute tant era suspresa des abitants dera val de veir tornar a nheuar, damb ua nhèu ara mès apròp, mès abondiua, mès presenta ena estacion que vò daurir era sason. En país dera nhèu, era visita dera blanca ei saludada damb eth gòi d’uns uelhs de transparenta novetat. Ei eth rebrembe de saber-mos vius. Ei era hèsta platonica, e dilhèu tanben schopenhaueriana, de (re)conéisher-la perque la rebrembam dera eternitat d’a on ei gessuda, d’aquera volentat que mos transcendís, d’aquera net qu’ara soniam e dera quau mos i dresvelharam.

tracking