SEGRE
Preséncia

PresénciaSEGRE

Creat:

Actualitzat:

Viuem coma s’arren auesse passat, coma se tot tornèsse ath sòn cors e eth futur siguesse dejà un present conquerit. Mos shòrden es preguntes peth sens dera existéncia, pera preséncia reau d’un mistèri, qu’ei ua abséncia que se mos hè pesanta o, pr’amor d’esvitar-la, decidim, simplament, ignorar-la. Mès era madeisha vida qu’ei un mistèri, per definicion sense resòlver, sonque resolvut materiaument damb era mòrt. Mès, ei atau de simple? Èm èsters-entara-mòrt, coma diderie eth filosòf, de forma laconica. D’aguest uet, inaugurat damb eth “Diu a mòrt” de Nietzsche, s’an ramplit fòrça sistèmes politics, economics, antropologics, religiosi tanben e pseudoteràpies paganes, damb volentat totalizadora, mès eth fracàs e era desorientacion postmodèrna, actualizada per ua pandèmia, son evidents. D’aguesta pregunta nèish eth corròp de conferéncies, amassades damb eth títol Nostalgia der Absolut, que George Steiner, erudit dera cultura europèa, traspassat enguan, impartic enes ans 70. Mès audaç e pregon se mòstre ena òbra Preséncies reaus, a on, luenh de considerar anacroniques nocions coma Diu, plantege que quinsevolh comprenença coerenta deth lenguatge, dera capacitat de comunicar e expressar sentiments, de creacions coma era literatura, er art e era musica, ei, en darrèra instància, garantida peth supòsit dera preséncia reau de Diu, coma mejans que mos apròpen ara transcendéncia.

Ei aquera fòrça creadora, inconscienta, que constitusís era “preséncia ignorada de Diu”, senhalada peth psicoterapèuta Viktor Frankl ena analisi dera existéncia, a on trobam era autonomia d’ua existéncia espirituau, e qu’aumens li balhe cèrt sentit ara vida. O l’acabe d’esmostar.

tracking