SEGRE
Metafisica

MetafisicaSEGRE

Creat:

Actualitzat:

“I a metafisica en tot çò que hèm”. Atau comence eth recent libre deth professor Jean Grondin, qu’aquerisqui damb era bona excusa de Sant Jòrdi.

I deu auer metafisica, per tant, en rituau dera crompa e eth present deth libre, objècte que, per eth solet, ei depositari, hièstra e dubertura der esperit particular, qu’èm cadun de nosati, ar Esperit deth temps e era cultura. “Un pòble culte sense metafisica ei coma un temple sense sanctasanctòrum”, didie Hegel.

Mès, qué ei era metafisica, sciéncia de sciéncies, en aguesti tempsi de sabers tecnics, especifics e estanqui? Non auíem convenut qu’aguesti son tempsi pòstmetafisics, qu’era metafisica ei causa des grani relats d’epòques passades, credentes dera Vertat? Qué ei, ara fin, era Vertat? “Era metafisica ei er esfòrç vigilant deth pensament uman per compréner eth conjunt dera realitat e es sues rasons”, respon Grondin. Mentre i a age pensament, i aurà metafisica, pr’amor que pensar ei trespassar, ei anar mès enlà.

Era metafisica se base ena ontologia, eth saber sus er èster, era realitat, “penetrada d’idèes que podem veir, pensar e admirar”. Era realitat conten, per tant, sens, e aguest remetís a un principi darrèr (Diu), qu’er uman compren per miei dera rason.

Ontologia, teologia e antropologia son es pilars dera metafisica. Era realitat ei en principi explicabla, en vertut dera sua intelligibilitat, que non ei pas frut der esperit uman, coma diderie Kant, senon qu’ei un don dera madeisha realitat, segontes Jean-Luc Marion.

E açò ei tanplan revelador, estimulant, transcendent e bon, ei a díder, beròi. Era metafisica deven, atau, mès qu’ua teoria sus eth món: ei era teoria sus eth sens e era beresa deth món entà qu’era vida sigue digna d’èster vescuda.

tracking