x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

  • SIMEÓ MIQUEL
Advocat

Primers posicionaments

Actualitzada 14/02/2019 a les 08:59
Simeó Miquel

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Simeó Miquel

Hem assistit, aquests dos primers dies de la vista oral, a les primeres exposicions de les defenses i les acusacions. Si es tractés d’un judici ordinari, com els que estem acostumats a veure i comentar normalment, hauríem de concloure que ha començat bé per als acusats. En destaco només dos punts.

En primer lloc, el Tribunal que els ha de jutjar ha demostrat que és conscient que està sent observat i que allò que faci serà examinat amb lupa per una instància superior a ell, el Tribunal Europeu dels Drets Humans. Tractant-se del Tribunal Suprem, aquesta situació constitueix una fita important per ella mateixa. A diferència dels tribunals ordinaris, el Tribunal Suprem no està gaire acostumat a tenir a ningú per sobre d’ell. I menys encara a sentir-se inferior a cap altre tribunal (per alguna cosa ell és el “Suprem”). És veritat que hi ha el Tribunal Constitucional espanyol, amb el qual, per cert, ha tingut no poques enganxades per aquesta raó. I també sap que el TEDH li pot esmenar la plana. Però quan això passa, és al cap de molt temps i el focus normalment ja ha canviat d’objectiu. Però en aquest cas el Tribunal Suprem sap que no serà així. Aquest conflicte és de llarga durada i l’espectacle al qual estem assistint es planteja pels acusats, per la defensa, i per la major part de la gent que l’estem observant, com un simple tràmit, necessari per arribar a la instància realment important, que és la d’Estrasburg. Encara pitjor: fins ara, en totes les ocasions en què algun tribunal dels països europeus ha ficat el nas en aquesta causa li ha dit al Tribunal Suprem que no ho feia bé. En resum, el Tribunal Suprem és conscient que ningú espera ni creu que faci justícia, que no importa gaire la sentència que dicti i que tant les defenses com el mateix tribunal (a les acusacions no sembla importar-los) han de tenir un ull constantment posat en el TEDH.

En segon lloc, del que vam poder veure ahir es desprèn que les acusacions no s’han adonat, o no han sabut esquivar, l’al·legació clau de la defensa en aquesta causa: que es tracta d’una persecució política derivada d’uns actes de naturalesa exclusivament política. Si les acusacions, tal com van fer ahir, deixen de referir-se als elements típics dels delictes que elles diuen que s’han comès i entren en la discussió política de fons, no fan més que confirmar allò que molts pensem, allò que els tribunals europeus han dit fins ara i allò que el mateix Tribunal Suprem no sap com dissimular.

Llàstima que no sigui un judici normal i que tot hagi d’acabar passant tal com sembla estar previst que passi. Ho dic naturalment pensant en primer lloc en els nostres representants presos, però també com és lògic, en el conjunt del nostre poble, pensi com pensi, que no mereix aquesta ignomínia.
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Descobrir
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre