La violència que busca la Fiscalia

A hores d’ara, és de coneixement general que la clau en la determinació de l’existència del delicte de rebel·lió és la concurrència d’una violència exercida pels acusats com a responsables del suposat delicte. Les declaracions dels testimonis del dia d’ahir, entre els quals l’exsecretari d’Estat de Seguretat José Antonio Nieto, havien d’aclarir si hi va haver violència el dia 1 d’octubre del 2017, qui la va provocar i si aquesta era organitzada. Hem pogut escoltar que es va decidir ordenar la tramesa d’un contingent de 6.000 agents amb la comesa d’auxiliar els Mossos just després que s’aprovessin les lleis de desconnexió al Parlament de Catalunya. Hem sabut que tota l’operació policial obeïa a les instruccions donades per la Fiscalia Superior de Catalunya, que era la que ordenava els plans d’actuació de la policia.

Ha declarat també que els CDR eren bandes organitzades que van derivar en grups violents, que els Mossos van deixar d’estar “animats” en la col·laboració amb la resta de cossos de seguretat a les reunions de coordinació de la Junta de Seguretat, que no es va traslladar tot el contingut de la interlocutòria de la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que ordenava a les forces i cossos de seguretat que prenguessin les mesures necessàries per evitar el referèndum sense alterar la normal convivència, que era més important complir amb el mandat judicial que preservar la seguretat ciutadana, que no entenia que la població no acatés el mandat judicial, que van haver de patir una resistència molt intensa, i en alguns casos violenta, i que imatges de persones ferides no corresponien al dia 1 d’octubre.

En definitiva, que la força utilitzada per la Policia i la Guàrdia Civil era proporcionada a la resistència que van rebre per les persones que es concentraven als col·legis electorals. Però malgrat el seu esforç per convertir els catalans en actors violents, el Ministeri Fiscal continua sense trobar la suficient violència que necessita per poder sostenir la seua acusació. Els juristes estem desitjant escoltar l’informe de la Fiscalia. Ha de recórrer a molta imaginació per intentar convèncer el Tribunal i la resta del món que el que ha ocorregut a Catalunya ha estat un “cop a l’Estat espanyol” i no un exercici de llibertat democràtica.