“La causa de la causa és la causa del mal causat”, aquesta és la traducció de la locució llatina que dóna títol al comentari d’avui i serveix per referir-se a una teoria d’imputació de la responsabilitat en els procediments penals.
En les declaracions judicials de M. Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría i de Juan Ignacio Zoido es va repetir de forma constant un argument comú davant de les preguntes formulades pels advocats de la defensa sobre la violència policial del dia 1 d’octubre. Tots tres van manifestar, cadascun amb les expressions que els són pròpies, més o menys que “res de tot això [referint-se a les actuacions policials] no hauria succeït si no s’hagués convocat el referèndum”.
Com es pot observar, els tres testimonis traslladen la responsabilitat de tots els mals de l’1-O a la convocatòria del referèndum i, conscientment o inconscient, ho fan en base a la teoria citada anteriorment.
Aquesta teoria, aplicada fins a les últimes conseqüències, ens permetria remuntar-nos a un 29 de desembre de 1962 a Amer i d’aquesta manera responsabilitzar de les càrregues policials els progenitors del president Puigdemont i així de forma il·limitada en el temps i en l’espai.
Els tres testimonis són juristes i tots tres han hagut de demostrar que tenen coneixements avançats en l’àmbit del dret, ja que tots tres han superat les que es consideren les oposicions més exigents en aquesta disciplina (registre de la propietat, advocacia de l’estat i judicatures, respectivament), per la qual cosa podem presumir que tots tres són coneixedors que la teoria de la imputació de la responsabilitat a què recorren per argumentar la seva falta de responsabilitat en la violència policial del dia del referèndum és una teoria que va tenir el seu apogeu al segle XIX i que avui en dia ha estat superada per teories més modernes que delimiten de forma més acurada com s’ha de determinar la responsabilitat penal.
Seguint amb el fil del comentari de la setmana passada, sembla que podem afirmar que de les declaracions dels màxims responsables polítics de les forces i cossos de seguretat de l’estat es desprèn que no hem avançat gaire en el temps i continuem estancats en visions decimonòniques sobre Espanya i la justícia que s’hi imparteix.