x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

DES DEL CANYERET
  • Simeó Miquel
Advocat

Els catalans trenquem el tòpic

Actualitzada 07/03/2019 a les 11:31
Els catalans trenquem el tòpic

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Els catalans trenquem el tòpic

Ahir van prosseguir les sessions davant del Tribunal Suprem i vam poder veure i sentir les declaracions d’onze testimonis, a més de l’acabament de l’interrogatori del coronel de la Guàrdia Civil, Pérez de los Cobos.

Pel que fa a la declaració d’aquest coronel, així com la de la secretària judicial que va actuar el dia 20 de setembre a la Conselleria d’Economia, semblen constituir peces claus de les acusacions. Fins ara, potser les úniques. Però si ens hi fixem bé, no aporten gaires dades concretes i comprovables sobre els fets que s’imputen. Les seves declaracions, com les del Sr. Millo del dia abans, ens transmeten un sentiment subjectiu, que no tinc per què dubtar que sigui autèntic, de desordre i caos. Sí que dubto, en canvi, que cap d’ells hagués pogut tenir cap sensació de perill personal, atesa la publicitat de les actuacions i l’absoluta manca de precedents en aquest sentit en totes les manifestacions independentistes, que no han estat pas poques aquests darrers temps.

Ara bé, aquest desassossec personal d’alguns dels intervinents és evident que no té res a veure amb els greus delictes de què s’acusa els nostres representants. Els delictes de rebel·lió i sedició exigirien dades objectives i no simples sensacions. I això deixant de banda els dubtes que legítimament podem tenir sobre si aquesta sensació de desordre ja la sentien els testimonis amb anterioritat als fets sobre els quals se’ls ha preguntat i es relaciona més amb l’auge de l’independentisme a Catalunya que no pas amb una actuació concreta i determinada.

La resta dels testimonis tenien relació amb el delicte de malversació i es tractava de professionals i empresaris que havien rebut encàrrecs de la Generalitat més o menys relacionats amb el referèndum del dia 1 d’octubre. I aquí va saltar la sorpresa, reflectida plàsticament en les cares de les acusacions i en algunes de les seves expressions: cap dels declarants havia cobrat els imports dels treballs que havien fet! Ja fossin simples avantprojectes o serveis acomplerts, o bé no s’havien facturat o, en cas d’haver-ho estat, s’havien anul·lat les factures emeses. Les acusacions se’n feien creus i posaven cara d’absoluta incredulitat. On s’és vist! Qui és capaç de no cobrar els serveis que ha prestat? I (això no ho deien però m’hi jugaria un pèsol que ho pensaven) com pot ser això, a més a més, tractant-se de catalans?

Confio que les defenses hagin valorat el pes que puguin tenir els tòpics i els prejudicis en l’ànim dels jutges que hagin de dictar sentència. M’esforço per creure que arribin a ser capaços. Però tot seguit m’adono que no només es tracta d’això, el que em temo és que no siguin capaços d’entendre res de res.
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre