x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

DES DEL CANYERET
  • HUG SIERRA VÁZQUEZ

Viatge paral·lel

Actualitzada 19/03/2019 a les 09:52

Dia de sentiments contraposats aquest dissabte. Per una banda, voldria acompanyar el meu fill en el seu partit definitiu per guanyar la lliga prebenjamina de futbol sala. Després de tants dies patint i cridant allò de “Pol, xuta!” Després de tants consells a peu de pista, genoll a terra i a un pam cara a cara: “Pol, tu ves a per la pilota, encara que creguis que no hi arribaràs, si et creus que hi arribes, realment hi arribes.”

Igualment frisava per pujar a l’autocar en direcció a Madrid per poder demostrar a l’Estat espanyol que som un poble dempeus i amb ganes de continuar plantant batalla.

El camí era llarg, però la conversa no faltà. El judici del procés era un tema recurrent. Tothom hi deia la seva. Les opinions eren diverses, però totes tenien en comú el seu nul rigor jurídic. Jo les escoltava, amb la condescendència de l’advocat que se sap en terreny propi. M’esforçava a posar l’accent en tots aquells aspectes més alarmants des del punt de vista tècnic: que si una instrucció viciada, que si un canvi sobtat de criteri jurisprudencial en el moment de limitar les preguntes als testimonis, que si limitació al dret de contradicció per no permetre mostrar imatges als testimonis, etc. Malgrat l’atenció de l’auditori, reconec que no vaig trigar a recular. Vaig sentir que realment no tenia cap raó en desacreditar els arguments superficials de caràcter polític que qualsevol altra persona oferia. Me’n vaig adonar que qualsevol raonament polític era vàlid pel fet de tractar-se d’un judici amb objecte exclusivament polític.

La manifestació fou independentista. Record constant a qui no tornà a casa després de l’1-O. La injustícia del judici actuava a mode de llançadora de tot aquell mur humà, massa tumultuària, exèrcit de persones (replego el guant acusatori), en defensa del dret d’autodeterminació dels pobles, que és defensa de totes les llibertats. I així ho compartiren més de cinquanta col·lectius d’arreu de l’Estat espanyol i més enllà. I així, brandant el Fairy com arma omnipresent, avançàrem pel passeig del Prado fins als peus de la Cibeles. Per moments fórem capaços d’abstreure’ns al paisatge per sentir-nos com a casa. Escoltàvem discursos i proclames al costat de pobles germans que ens lloaven la lluita combativa per la llibertat. Alguns discursos encantadorament incendiaris i, d’altres, més reflexius. I allà, quan l’Elisenda Paluzie digué allò de “No tindrem res més que el que ens guanyem nosaltres mateixos”, vaig entendre que allò que havíem vingut a fer a Madrid justament era “anar a per la pilota”.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre