x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

DES DEL CANYERET
  • SIMEÓ MIQUEL

Bàlsam relatiu i noves demostracions de parcialitat

Actualitzada 28/03/2019 a les 09:46
Bàlsam relatiu i noves demostracions de parcialitat

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Bàlsam relatiu i noves demostracions de parcialitat

SEGRE

AHIR VAM ASSISTIR a la declaració de cinc testimonis ben diferents: dos observadors internacionals, i un guàrdia civil i dos mossos que van intervenir en un escorcoll amb detenció, a Sabadell, el dia 20 de setembre. Vam tornar a comprovar com n’és, de difícil, intentar saber la veritat a través dels testimonis, ni que siguin presencials. Mentre que uns descriuen un autèntic “clima insurreccional”, altres ho expliquen com un simple exercici de la llibertat de manifestació. En aquest cas, a més, la majoria de nosaltres vam ser també testimonis presencials i tenim la nostra pròpia versió dels fets. Jo us confesso que quan sento persones fetes i dretes (policies, més concretament) que transmeten els seus sentiments de temor i risc extrem, causats, pel que sembla, per gent com jo mateix, que sí que teníem sensació de risc i por, no sé què pensar. Fins i tot en ocasions m’arribo a creure que potser sóc jo l’equivocat, que potser els esforços al gimnàs i els sacrificis nutritius m’han convertit en un ésser formidable capaç d’atemorir aquells agents cuirassats. Sobretot si era capaç, cosa que ignorava, de llençar llambregades visuals carregades d’odi i d’intencions sedicioses.

Però també vam escoltar dos observadors estrangers que van ser com un bàlsam tranquil·litzador. Ajudats pel ritme entretallat a què obligava la traducció (tot un signe: en ple segle XXI, el tribunal no disposa de traducció simultània), les seves declaracions van transmetre una certa equanimitat. Va semblar que la seva distància del conflicte no condicionava (o no ho feia tant) les seves percepcions. I ens va tranquil·litzar saber que el que vam sentir, alguns físicament, no va ser producte de la nostra excitació tumultuària.

Llàstima que quan les defenses van pretendre interrogar-los sobre el contingut dels seus informes, el president ho va impedir, amb la seva habitual contundència, adduint que no tenien coneixement directe de tot el seu contingut. I això després d’haver permès que els perceptors del “clima insurreccional” donessin tota mena de detalls sobre els informes que havien confegit a través de subordinats.

La percepció de la realitat és, i això val per tots, una interpretació subjectiva de sensacions, que està condicionada per molts factors i, entre d’altres, per estereotips i prejudicis. Hem sentit testimonis que, possiblement de bona fe, han declarat la seva percepció. La qüestió és saber quins marcs de referència tenen els magistrats. I em temo, de fet n’estic convençut, que és molt més proper al dels que van percebre el “clima insurreccional”.

Temes relacionats


Encara no t'has unit a la comunitat de SEGRE a Facebook?


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre