x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

DES DEL CANYERET
  • SIMEÓ MIQUEL

Una nova ració d'incomprensió

Actualitzada 11/04/2019 a les 05:48
Simeó Miquel

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Simeó Miquel

A la sessió d’ahir, van declarar uns quants funcionaris de la Policia Nacional, dos mossos d’esquadra i tres agents de la Guàrdia Urbana de Badalona, en relació amb la seva intervenció en els fets de l’1 d’octubre. En general, va ser una sessió tediosa, que no crec que aportés cap novetat a allò que ja sabíem tots els espectadors, tant els que havíem participat personalment en el referèndum, com aquells que havien assistit a les declaracions dels acusats i testimonis anteriors.

L’únic que eren capaços d’aportar de nou els agents que declaraven, sobretot els policies nacionals, eren les seves percepcions i valoracions subjectives sobre allò que van veure i que la majoria d’ells no van ser capaços ni d’entendre (literalment, perquè ni tan sols comprenien l’idioma) ni molt menys d’interpretar.

És evident que aquestes valoracions no haurien de tenir cap repercussió en el judici. El problema no és que el tribunal escolti i faci cas d’aquestes valoracions; el perill rau en el fet que el tribunal comparteixi la mateixa disposició mental que indueix aquests policies a distorsionar la realitat que van viure i que no van entendre.

En tots els col·legis electorals els agents expliquen que es van trobar un panorama similar, que és el mateix que la majoria dels que vam anar a votar vam viure l’1 d’octubre.

Un gran nombre de persones que volien votar i que estaven disposats a oferir una resistència passiva i pacífica si la policia els ho volia impedir. Per molts tombs que hi donin, no hi ha res més que això. I de la mateixa manera que d’aquesta actitud n’hi ha molts que ens en sentim orgullosos, també és comprensible que els policies actuants reaccionessin amb desconcert i frustració. Però està clar que això no te res a veure amb cap eventual acte de rebel·lió.

L’anècdota que va trencar aquesta monotonia va ser la interrupció provocada per la indisposició d’en Paco, l’uixer que va haver de ser assistit pel metge forense. Van ser tretze minuts que van despertar un sentiment empàtic a tots els presents; inclús el testimoni que declarava s’hi va referir amb simpatia.

A mi em va semblar cruel el contrast entre aquesta empatia, ben humana i comprensible, i la inflexibilitat que el tribunal, les acusacions i una bona part de l’opinió pública espanyola demostren envers nou dels acusats que des de fa molts mesos estan tancats a la presó i se’ls continua denegant la llibertat provisional sense cap justificació convincent. Deu ser que les raons d’estat afebleixen l’empatia.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Descobrir
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre