x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

DES DEL CANYERET
  • SEBASTIÀ MOTHE
Advocat

Què és l'acarament de testimonis?

Actualitzada 12/04/2019 a les 10:46
Què és l’acarament de testimonis?

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Què és l'acarament de testimonis?

SEGRE

EN ELS dies passats, i durant el desenvolupament de la prova testifical que s’està duent a terme en el marc del Judici del procés, resulta innegable i alhora alguns cops difícil d’entendre que, respecte a fets objectius concrets, alguns dels testimonis proposats per les acusacions i les defenses hagin efectuat declaracions discordants i contradictòries.

Possiblement el cas més clar han estat les declaracions testificals, diametralment oposades, efectuades pel coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, màxim coordinador de totes les forces de seguretat intervinents en els actes del 20 de setembre i 1 d’octubre del 2017, i les realitzades pel comissari dels Mossos d’Esquadra, Ferran López.

Ha estat davant d’aquestes contradiccions quan ha sorgit la possibilitat que el Tribunal pugui acordar un acarament entre aquests dos testimonis, tal com va interessar la defensa del conseller Forn.

En què consisteix aquesta figura probatòria, que es troba regulada als Articles 451 i següents de la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim)? D’entrada, cal tenir en compte que es tracta d’una prova “excepcional”, que el mateix Article 451 de la LECrim estableix que no haurà de dur-se a terme com a norma general, i que, en tot cas, haurà de ser acordada o no amb total discrecionalitat per part del Tribunal. Si aquesta s’acorda, hauria de dur-se a terme amb posterioritat a la resta de proves fins ara acordades, prèviament a la qualificació definitiva de les parts, davant del mateix Tribunal, i començant per recordar als testimonis el jurament o promesa de dir veritat i les penes que per fals testimoni els poden ser imposades. Feta aquesta introducció, el desenvolupament de la prova consisteix a recordar als testimonis el que varen declarar sobre els fets que el Tribunal vulgui contrastar, preguntar-los si es ratifiquen en les declaracions i, si ho fan, els exposarà les contradiccions que en resulten per invitar-los a posar-se d’acord en els fets relatats en les seves declaracions que hagin resultat contradictoris, recollint les preguntes, contestes i reconvencions que mútuament es fessin els acarats.

Per tant, si bé en el cas que ens ocupa sembla pertinent que es dugui a terme aquest acarament entre testimonis, no podem oblidar que dependrà del fet que el Tribunal ho estimi pertinent.

Així doncs, caldrà restar a l’espera que finalitzi la fase probatòria, per comprovar si finalment es porta a terme aquest acarament.

Temes relacionats


Encara no t'has unit a la comunitat de SEGRE a Facebook?


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre