x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

DES DEL CANYERET
  • CELESTÍ POL

La porta del darrere

Actualitzada 24/04/2019 a les 10:26
La porta del darrere

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© La porta del darrere

SEGRE
La porta del darrere

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© La porta del darrere

SEGRE

UN DELS delictes que es persegueixen en el judici del procés és la desobediència; enlluernats per la rebel·lió i la sedició, hem parlat poc d’aquest delicte. Respecte a la desobediència, l’acusació es fonamenta, en part, en el fet d’haver desacatat la Sentència del Tribunal Constitucional que va declarar inconstitucional i nul·la la Llei 19/2017 del referèndum d’autodeterminació.

Per entendre aquesta acusació, és necessari recordar diverses fites legislatives. D’una banda, la modificació l’any 2003 del Codi Penal per tal de castigar la convocatòria i organització de referèndums il·legals, així com la seva supressió l’any 2005. És a dir, en el termini de dos anys es va introduir i es va eliminar del Codi Penal un tipus delictiu específic per castigar la celebració de referèndums il·legals.

Per altra banda, la reforma de l’any 2015 de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional per tal de convertir les seves resolucions en executives, ja que fins aleshores únicament havien estat declaratives.

En tant que la convocatòria i organització d’un referèndum il·legal avui dia no és un delicte, s’ha optat per perseguir les activitats preparatòries i executives de l’1-O per la via del delicte de desobediència, que es fonamenta bàsicament en la negativa de les autoritats catalanes a donar compliment a la sentència del Tribunal Constitucional.

Fins avui, cap fiscal s’havia aventurat a interposar una querella per l’incompliment de les sentències del Tribunal Constitucional i això que es compten per desenes les ocasions en què diverses autoritats han incomplert de forma sistemàtica les seves resolucions. Aquesta circumstància es deu al fet que les decisions d’aquest Tribunal sempre s’havien considerat declaratives i el seu incompliment no implicava cap sanció.

Això no obstant, l’enginyeria jurídica comporta que a data d’avui s’estigui perseguint una conducta que ha estat exclosa expressament del Codi Penal perquè segons el mateix legislador “no tienen la suficiente entidad como para merecer el reproche penal, y menos aún si la pena que se contempla es la prisión”. Paradoxalment, les penes de presó sol·licitades per desobediència són, en alguns casos, superiors a les que es preveien pel delicte de celebració de referèndum il·legal.

En definitiva, en el present judici estem veient com les acusacions han convertit el Tribunal Constitucional en legislador i entrant per la porta del darrere han reviscolat un delicte extingit l’any 2005.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre