L'estatus especial del testimoni imputat en el judici del procés

Aquesta setmana, el vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, s’ha acollit al dret a no declarar al judici del procés per la seua situació processal en la causa que se segueix al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona contra els organitzadors del referèndum de l’1 d’octubre.

Al ser aforat, aquest jutjat no el va processar i es va inhibir en favor del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que no ha obert encara causa formal contra ell.

Per tant, Aragonès es troba en una situació jurídica anòmala o confusa, ja que ha estat investigat pel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona per la seua participació en l’1-O però no ha estat formalment processat pel TSJC.

Els magistrats de la Sala Segona del Tribunal Suprem consideren que la inexistència d’un “processament formal” no evita que la investigació material pel TSJ pugui suscitar futures actuacions judicials contra Pere Aragonès, que pot veure’s compromès per la seua intervenció en aquest judici davant del Tribunal Suprem. Per això, admeten que Aragonès pugui beneficiar-se de l’estatus de testimoni imputat i se l’excusa de declarar. Aquest estatus processal també li permet abstenir-se de contestar només a aquelles qüestions que puguin perjudicar-lo en la seua futura estratègia de defensa processal davant del TSJ.

Precisament, com a conseqüència del dret que assisteix als testimonis imputats a no declarar sobre allò que els perjudiqui, ha privat en les últimes setmanes al tribunal que jutja el procés d’escoltar la versió de diversos polítics, càrrecs públics i empresaris que van participar en el full de ruta a la independència i que podrien facilitar informació rellevant sobre els preparatius del referèndum, entre els quals un exsenador d’ERC i l’exnúmero dos de Junqueras a la conselleria d’Economia, i ara diputat d’ERC al Parlament, per la seua imputació en les causes judicials que investiguen els preparatius de l’1-O.

Malgrat que el judici davant del TS es queda orfe de testimonis que van ser claus en el procés, s’ha d’assenyalar que no tots els que poden beneficiar-se d’aquest estatus processal s’han acollit al dret de no declarar.

En concret, el major dels Mossos d’Equadra, Josep Lluís Trapero, investigat per rebel·lió davant de l’Audiència Nacional, va decidir respondre a totes les preguntes formulades al judici davant del Tribunal Suprem.