x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

DES DEL CANYERET
  • CELESTÍ POL

Manual pràctic de justícia contemporània

Actualitzada 01/05/2019 a les 08:50
Manual pràctic de justícia contemporània

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Manual pràctic de justícia contemporània

SEGRE

Tot i que amb els testimonis proposats per les defenses continua vigent la qüestió de la violència, dijous passat es va encetar una nova discussió de gran profunditat jurídica; amb la intervenció d’alguns testimonis es van exposar els fonaments jurídics i filosòfics del procés independentista.

Més enllà del regany de Marchena a l’exposició teòrica d’Enoch Albertí (catedràtic de dret constitucional), que va posar en evidència que l’ordenament jurídic espanyol no acaba a la Constitució i que aquesta no és tan monolítica com a vegades es pretén, em sembla interessant ressaltar la declaració de David Fernàndez.

L’exdiputat de la CUP va aportar la fonamentació teòrica de l’actuació d’una part important de ciutadans catalans durant l’1-O. Amb les seves paraules van aparèixer a la sala de vistes del Tribunal Suprem alguns dels tòtems de la filosofia jurídica del segle XIX i XX (Thoreau, Rawls, Arendt, Habermas…), tots teòrics de la desobediència civil.

Des d’un punt de vista de la teoria del dret, la desobediència civil es pot definir com un acte públic no violent que suposa l’incompliment d’una llei, realitzat amb la finalitat de provocar un canvi legal, ja que la situació actual es considera injusta. En les respostes a les preguntes de Benet Salellas, David Fernàndez va apuntar els fonaments de la desobediència civil: la llibertat de consciència, la llibertat d’expressió i la participació política.

Els testimonis que han anat compareixent des d’aleshores han exposat com van actuar l’1-O i les seves declaracions són la descripció d’una actuació basada en la desobediència civil i la resistència passiva.

Des de la teorització de la desobediència civil, s’ha discutit si els actes que s’hi emparen han de ser o no castigats en atenció a les normes penals. Fins i tot, hi ha qui sosté que en els casos d’exercici de la desobediència civil seria possible l’aplicació del sistema d’eximents i atenuants previstos al Codi Penal que permetrien, o bé la no imposició de cap pena, o bé la seva reducció.

Al marge de la possibilitat o no de càstig, és evident que la qüestió plantejada per les defenses i exposada per Fernàndez haurà de ser tinguda en compte per la Sala Segona a l’hora de dictar sentència, tot i que de les preguntes formulades pels fiscals durant aquests darrers dies es desprèn que dins del seu imaginari no hi consta un dels conceptes més importants de la filosofia jurídica contemporània.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre