x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

DES DEL CANYERET
  • CELESTÍ POL
Advocat

Conflictes d'incompetència

Actualitzada 15/05/2019 a les 09:47
Conflictes d’incompetència

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Conflictes d'incompetència

SEGRE

Mirant enrere, podem recordar l’interès inusitat tant de l’Audiència Nacional com del Tribunal Suprem per atribuir-se la competència per instruir la causa i posteriorment dirigir el judici del procés. Ja es va escriure molt sobre el fet que l’Audiència Nacional, per mitjà d’una interlocutòria dictada pel Ple de la Sala Penal del dia 2 de desembre de 2008, va considerar que no era competent per conèixer els delictes de rebel·lió (en aquell cas es discutia sobre l’acte de rebel·lió més important que ha patit aquest país, l’alçament contra la República). També es va escriure molt sobre el sorprenent canvi de criteri tant de la mateixa Audiència Nacional com del Tribunal Suprem i del Ministeri Fiscal a fi d’atribuir aquesta competència als dos primers per jutjar el procés català.

La coincidència de diversos períodes electorals amb el judici del procés ha provocat situacions complexes des del punt de vista jurídic i, especialment, des del punt de vista processal. I novament ens trobem davant de conflictes de competències. Però resulta que actualment sembla que cap dels tribunals implicats no tingui especial interès a entrar a resoldre les qüestions que es plantegen.

Primer, es va discutir quina havia de ser l’entitat competent per determinar si els candidats a les eleccions generals que alhora són acusats podien o no participar en la campanya electoral de forma activa. En aquells moments, la competència estava discutida entre la Junta Electoral Central i el Tribunal Suprem.

Fa unes setmanes, també es debatia quin era el tribunal competent per conèixer el recurs presentat per Puigdemont contra la decisió de la Junta Electoral Central de no admetre la seua candidatura. Després d’un passeig pel Tribunal Suprem, la causa va acabar en el Jutjat Contenciós Administratiu.

Ahir vam saber que la Junta Electoral Central va denegar que Junqueras pogués participar en el debat electoral que havia organitzat TV3 amb els candidats catalans a les eleccions en el Parlament Europeu. Aquesta decisió s’ha fonamentat en les al·legacions presentades per la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries.

Respecte d’aquest últim cas, podem dir que resulta xocant que sigui una administració la que ha acabat determinant com s’ha d’exercir el dret de sufragi passiu i que aquest, que és un dret fonamental reconegut a l’article 23 de la Constitució espanyola, hagi acabat sotmès al manteniment dels horaris i del règim d’un centre penitenciari.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre