x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

  • Simeó Miquel

Gairebé vist per sentencia

Actualitzada 10/06/2019 a les 19:50
Simeó Miquel

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Simeó Miquel

He escrit catorze cròniques d’aquest judici per a aquest diari, les de tots els dimecres, des del 13 de febrer fins ara. Encara em falta la del proper dia 12. Tots aquests dimecres he seguit les sessions íntegres a través de la televisió, he assistit físicament al judici tres dies i la resta de sessions les he seguit també per televisió, tot i que potser no tan exhaustivament. La darrera sessió del judici que vaig presenciar va ser la del dia 23 d’abril, dia de Sant Jordi. Aquestes eren les meues impressions, tal com les vaig anotar al meu diari de les sessions: “Es fa estrany passar un dia de Sant Jordi a Madrid. I encara més si estàs tot el dia sentint parlar de Catalunya i no pas de llibres i roses. Molts dels assistents al judici porten roses i les mostren als presos, amb una  complicada barreja de sentiments que, per les cares que fan, sabem que entenen i comparteixen. En acabar la sessió, un cop més, la sensació de profunda injustícia, en haver de desfilar, apressats pels funcionaris del tribunal, davant dels acusats presos, sense ni tan sols poder aturar-nos a saludar-los, donar-los el nostre ànim, ni molt menys felicitar-los Sant Jordi. Res del que hem vist o sentit és propi d’un procés en què s’hagi d’haver decretat presó provisional. Res podria fer pensar que els acusats, en lloc de sortir amb els seus advocats, els seus familiars i tots  nosaltres, s’haurien de quedar fins que uns furgons els portessin a la presó. Aquesta injustícia és dolorosament punyent quan s’hi assisteix personalment; i també sabem que ho és per a tots aquells que no hi poden ser. Passar un Sant Jordi al Tribunal Suprem pot ser estrany: que els nostres representants el passin a la presó és una ignomínia, de la qual tard o d’hora hauran de retre compte els seus responsables.” 
Les conclusions definitives de les acusacions i els seus informes no han fet més que confirmar allò que ens vèiem venir dia a dia. Això no ha estat un judici i els que som de l’ofici som els primers que ho hem de denunciar, precisament per reivindicar l’autèntica Administració de Justícia. Allò que jo faig cada dia, i fan tants advocats i advocades com jo, no té res a veure amb aquest  espectacle.
Intentem, conjuntament amb tants altres jutges i fiscals, que es faci justícia, que és donar a cadascú allò que li correspon. Probablement ens equivoquem moltes vegades, però no ho fem perquè vulguem, sinó perquè no en sabem més o perquè no hi hem dedicat prou esforç. En canvi, això que estem veient a Madrid és un muntatge, no per impartir justícia sinó per apartar de la vida política i justificar un escarment exemplar a persones que qüestionen una determinada concepció de l’Estat. 
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Descobrir
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre